United States or Zambia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un mal vent, que ha estat una pedregada per a totes les cries. A Vich, me deia ahir un que en venia, n'han mort més de quinze cents en una setmana. -Un mal vent! un mal vent! ¡N'hi ha tants, de mals vents! botzinava don Eudald respirant per ses ferides. Els segadors anaven a les acaballes de la feina.

Quan veié Quirísof aquesta altura presa per endavant, crida Xenofont de la cua i li ordena de pendre amb ell els peltastes i de col·locar-los al front. Xenofont no duu pas els peltastes: perquè acabava de veure Tissafernes que apareixia amb tot el seu exèrcit; i avençant al galop cap a Quirísof, pregunta: -Per què em crides?

Harris: -No ens queden sinó dos dies, i nosaltres som joves i forts. Hem d'arribar al capdavall. Cap a les quatre començàrem a discutir projectes per a la vetlla. Ens trobàvem aleshores una mica més enll

Vull que els interessos del patrimoni no en pateixin i... vaja, no vull anar-me'n a l'altre món amb el remordiment de què mos néts puguin, per ma culpa, veure a mal borràs lo que tant ha costat de conservar.

Una volta provada no calia pas repetir-la cop i recop; i, per altra part, com que no m'havia calçat les botes per por de fer soroll, els peus se m'enfredoraven sobre l'enrajolat.

La vídua digué que es proposava donar a Huck la seva casa per llar, i fer-lo instruir; i que quan tingués el diner estalviat el faria entrar en els negocis, modestament. L'avinentesa de Tom era arribada. Digué: -Huck no ho necessita: és ric!

Tom aparegué per la vorera, amb una galleda de blanc i una brotxa; i l'alegria fugí de la natura i una pregona melangia s'establí en son esperit. Trenta yardes d'un clos dilatat, de nou peus d'altura! Li sembl

Al bullici del ball, i ja a punt de cloure la vesprada, seguiren les cantúries, prenent l'escena un to més solemne i reposat. Alguns dels segadors tenien bona veu i cantaven amb afinació les velles cançons de la terra, si moltes d'elles desgraciadament destroçades per influències malastrugues.

A força de cavil·lar sobre aquesta estranya malaltia, jo havia acabat per convencer-me'n que el senyor del Nideck era boig, l'estranya influència que la vella exercia damunt son esperit, les seves alternatives d'esgarriament i de lucidesa tot em confirmava en aquest parer.

La vella, en veure's vençuda dels mals averanys que havia dit i engelosida de l'estimació que la Tecla tenia per l'Andreu, passava una vida agra i gorgolava sempre anant d'un cantó a l'altre tot esperant desficiosa que li demanéssin què deia i què li passava. I com que no li deien res es corsecava de ràbia.