United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Veiam, veiam; ella es pensa que la deixar

L'aspirant a llogater . -Con que, quedem en que són vint-i-dos duros cada mes?... L'amo de casa . -Ca, ca! No hi som, encara, en això, senyor de Campmany. L'aspirant a llogater . -Em sembla... L'amo de casa . -Què li sembla! Em fa riure, vostè. ¿Que es pensa que es lloga un pis com aquell que compra uns pantalons?

Però àdhuc sentint el mal que de vegades n'hi esdevenia, no es formava una idea de què cosa fos la crueldat. Qui mal no fa, mal no pensa.

-S'ho sap: perquè diu que no l'he tractat com es mereixia. -I vostè què en pensa, d'això que ell li ha dit? -Què vol que li digui, pobra de mi? Sinó que, a vegades, un hom peca per ignorància i sembla que faci lo que mai ha pensat fer. Si l'he agraviat, haur

-Sorpresa? Per què?... George sempre pensa que hom sap el final de la història que conta, quan ell tot just comença. Relata amb sistema enutjós.

L'enginyer signava el cel amb el dit a les seves companyes i els explicava quelcom, que elles escoltaven tranquil·lament amb el somrís als llavis. La meva mare el va cridar pel seu nom. -Senyor Farreres, ¿vol tenir la bondat de dir-nos que en pensa d'aquesta roentor de la nit? -No és res de mal, senyora.

Però Paulina pensa, de seguida: -Tota la vida t'has sacrificat per ells; la teva persona no ha estat mai per a tu: ha estat per als altres; les teves llàgrimes han plorat la dissort d'altri; les teves paraules han aconhortat la tristesa dels altres! I t'ho agraeixen? ¿Es recordaran de tu, quan et moris? És que que no tens dret de respirar l'aire amb els teus pulmons?

Aquella dona humil que era mare del seu fill entrava radiant en sa pensa fosca. I la veia fent puntes prop d'un llumet; regant els testos del terrat curulls de clavellines, netejant els ocells, seguint amb sos ulls candorosos els vols dels coloms; arreglant calaixos i capsetes plenes de cintes i estampes tota una tarda de festa i fent grans exclamacions d'alegrança en veure passar un aeropl

-, ella és tota nyeu-nyeu; pero si la sentia a casa... Com del nostre rebost se sent tot el que s'enraona a l'altre pis, l'altre dia vaig sentir que baladrejava i la veritat, vaig pensar, veiam de què se les heuen: em vaig posar a escoltar, i ¡Reina del cel, quina boca! Què es pensa! el mateix que un carreter fins alls i froscas! -Jesús, Maria, Josep! ¿I que era amb ell la palestra?

Ara, ja no por de morir-se i fins pensa que, fet i fet, pot molt esperar-se a la quaresma per confessar-se, i això que era la primera cosa que volia fer en sortir de casa.