United States or South Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !
En això, un crit de dona, un crit xisclós, va ferir les orelles: -Una barca!... Una barca! Tothom s'abalanç
Els minyons endrapen precipitadament, asseguts de gairell a les cadires, amb les orelles al carrer i el mirar esbarriat: endrapen precipitadament, i se les esquitllen amb el darrer mos a la boca. El jai roman tot sol a la taula, llemugant, amb ses genives esqueixalades, les calaborques del capó.
Perquè Paulina, llegís el que llegís, o sentís contar el que sentís contar, mai, mai es veia externa del tot al que li entrava pels ulls i per les orelles. Com que era poc comprensiva o comprenia malament, fins les tonteries desgraciades dels seus autors predilectes es feien més desgraciades encara en el cervell de Paulina.
Aquells senzills pagesos alçaren les orelles, igual que el noi agobiat per la reprensió del mestre al sentir les primeres paraules que li profetisen el perdó, mitjançant l'esmena. -Veïns de Vall de Pedres: escolteu-me! crid
Mitja dotzena de pagesos joves, ben vestits i afaitats, amb les barretines estudiadament encrestades al cap i lluint a tall de joiell un brotet d'alfàbrega a les orelles, conversen a peu dret, enrotllats darrera dels musics. Encara estan roigs de l'acalorament del ball, i amb llurs mocadors virolats s'eixuguen de tant en tant la suor, que els arrosa la cara i el clatell.
I duent encara en ses orelles el ressó del pas del tren, amb una estranya depressió de l'esperit, els vailets se'n tornaven cap a Torre-guillera, pels camps vistos de sempre, pensant en terres llunyanes, en el país d'aquella gent que veien passar cada dia, i que devia ser tan diferent del país d'ells -d'aquells erms interminables perduts en la soledat d'un cim.
I tornava a fer el seu fet, sempre amb aquelles orelles caigudes, sempre amb aquella mirada tant fonda, que mai mirava enlloc!... De la seva història sols se sabia que el varen portar al poble uns gitanos que feia anys que varen passar-hi.
Mai fins ara havia caigut la maledicció sobre la nostra raça; jo no l'he sentida fins ara... Hi perdo dos mil ducats en tot això, sense comptar algunes joies precioses, ben precioses joies!... Aquí la voldria la meva filla, morta, a mos peus, ab les joies penjantli en les orelles!... Enterrada la voldria, aquí, a mos peus, ab els ducats dins de sa caixa!... Y cap nova, cap, dels dos fugats!... No, ni una!... Y ja ni sé quan han pujat tots els treballs de recerca.
Hi havia tanta de neu i feia tant de fred que l'aigua que portaven per dinar es glaçava, fins el vi dins les gerres. A molts de grecs se'ls gelaven el nas i les orelles.
Nosaltres no hem pas arribat tan enllà- afegia rient, -però de tots modos la nostra bona amistat ve d'aquella agarrada en què si ens deixen... ¡pobres nassos i orelles! La sort que vostè s'ha compadit de mi a temps, quan jo ja estava a les acaballes de les meves energies, perquè ha de saber que, encara que gallejava i feia l'home, tenia ja el cor com un pinsà, trabocat del seny per aquesta dolenta, que sembla que m'hagi donat cervell de gat. Però no se'n penedir
Paraula Del Dia
Altres Mirant