Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 24 de maig del 2025
Senyor, apiadeu-vos de nosaltres! Katel, imagineu-vos! quan va entrar tota esverada i va veure el pobre Fritz estès allí, pàl·lid com un difunt! Va aixecar les mans al cel, cridant: -Déu meu! Déu meu! pobre senyor! Cóm ha estat, Orchel? Mai no l'he vist així. -No ho sé, senyoreta Katel; estàvem parlant de Súzel, tranquilament... ha volgut aixecar-se per a agafar un vas d'aigua, i ha caigut!
-Com! ¿sóu vós, Orchel? exclamà; ¿què us porta, tan de matí? Katel avançava a l'ensems al llindar de la cuina, i deia: -Ah! bon dia, Orchel. Senyor, que de pressa heu caminat! Esteu tota amarada. -És veritat, Katel- respongué la bona dona reprenent alè: -he enllestit. I girant-se cap a Fritz: -Arribo per l'afer que Christel va dir-vos ahir a la festa de Bischem, senyor Kobus. He eixit d'hora.
La masovera passava vora l'aigüera. D'aquí una hora, senyor Kobus! va cridar-li. -Sí, Orchel, sí: d'aquí una hora. I eixiren. -Hem premsat una pila de fruita, aquest hivern. digué Christel: -n'hem tret, si més no, dues mesures de sidra de pomes i vint de sidra de peres, que és una beguda més refrescant que el vi al temps de la sega.
Aquesta vegada, David, estic d'acord amb tu- va fer Kobus: -poc exageres. És ben estrany que Christel i Orchel, que no tenen ni quatre pensaments al cap, hagin posat al món aquesta bonica criatureta. ¿Saps que ella ja ho porta tot, a la masia?
-Vaja, calmeu-vos, Orchel- digué Fritz, tot rient. -Val més ésser una mica massa altívol que no massa poc, creieu-me: sobretot quan es tracta de noies. I ara, a reveure! Es pos
Kobus es forjava mil idees; li semblava de veure Christel i Orchel que refusaven... el vell rabí suplicant... que sé jo? Aquests pensaments s'empenyien en tanta de manera, que li feien perdre el cap.
Però quan eixia a avisar Katel que no l'esperés el vespre ni l'endemà, ¿què va veure? Orchel, a baix de l'escala; pujava lentament, amb l'esquena corbada i el cosset de tela blava damunt el braç, com passa a la gent que han caminat de pressa per all
Tot era encara ombrívol a son voltant; però a baix, dins el camí vorejat d'arbres, el mosso conreador marxava amb pas feixuc: entrava dins la sitja, i obria la finestreta de la pallissa del fenàs, damunt la quadra, per donar el farratge a les bèsties; les cadenes es bellugaven, els bous braolaven tot baixet, com adormissats, i els esclops anaven i venien. Tot seguit Orchel davallava a la cuina.
Aquestes paraules de «noces», de «casament», de «minyó», zumzejaven a les oïdes de Fritz. Orchel, després d'haver acabat la seva història, estranyada de no rebre cap resposta li va demanar: -Què en penseu d'això, senyor Kobus? -De què? va fer ell. -D'aquest casament.
Ja sabien per tota la vila que el senyor Kobus tenia un atac. -Ja que no és res- digué Orchel, -puc anar-me'n... Dem
Paraula Del Dia
Altres Mirant