United States or Tajikistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


VIOLA Jo no li he deixat cap anell. Què voldrà, aquesta dòna? L'haur

Ella. -Ola, de Déu! La mare. -Ai que t'està, aquesta levita! La gent. -Mai dirien qui s'ha casat... Fulano. -Ai, ai! ? -Els trobo molt sovint i mai els he vist dir-se una paraula. -Vegi! Què m'arriba a dir! ¡Tan enamorats que estaven! Sembla impossible! -Ai, Senyor! Tot passa, en aquest món! -Ja ho pot ben dir... -Ja raó... -Oi, que és ben cert!...

Tal vegada aquells carros me semblen més poètics per raó de lligar- se llur record amb un altre d'una naturalesa més íntima i dolça: el d'el primer llustre d'amor que va brillar en la meva ànima. No me'n he oblidat mai més.

-Quan jo he pujat estava ella molt de concepte amb el nebot, que ahir els va arribar del Vallès... -I , no veu que el senyor Ventura pot disposar d'alguna cosa... -Oh! jo ja hi vaig caure. Així que vaig veure cares noves, vaig pensar: ¡Ai, pobre senyor Ventura! ja put a mort. Perquè en set anys que visc en aquesta casa no l'havia vist ni una vegada...

-Ja ho crec, si ho he dit! digué Tom. -Oh! A centes de vegades. Una vegada va ser all

Jo sempre he sostingut que aquests Manuals de conversació no són pas d'utilitat veritable. El que volíem era quelcom en anglès equivalent al conegut modisme alemany «Behalten Sie Ihr Haar auf»; però, en el llibre, de cap a peus, res de semblant no trobàrem. Fent justicia a George, hem de convenir que va triar la millor frase que podia trobar-se, i l'aplic

Per tot he reparat qué, així que ve el porrer, sempre hi ha algú que diu: ¡Que en fa d'anys que conec aquest home! I trobo també pertot aficionats a observar en alta veu qui porta o malament les pesades banderes dels gremis; banderes inseparables dels clàssics ventalls amb ribet de cuiro platejat, tan inseparables i importants, que més se fixa el món en les banderes i ventalls, que en els qui els porten.

Com he dit abans, allò rebentava per tot arreu, i Paulina se n'an

-, tothom ho fa així, Huck. -Tom, és igual. Jo no sóc tothom, i no puc comportar-ho. Esparvera de veure's lligat alxí. A mi deu-me el ser deixat, que és una cosa planera: no hi estic, jo, per gent que li manca un bull. He de demanar-ho, per anar a fer una pescada; he de demanar-ho, per anar a capbussar-me al riu: mala fi tingui un hom, si no he de demanar totes les coses.

-Ah, ja!... De manera que la lluna brilla en un soterrani? Ja veig que el vostre somni no cap ni centener. Nicklausse començava d'enutjar-se. Tanmateix, però es contingué i va dir: -Ho he vist, i no m'encaparro de cap altre cosa. I el cavaller, teniu, mireu-lo- exclam