United States or Uzbekistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tota la nit havíem somniat amb aquelles branques de llorer florit que havíem vist tallar a l'hort, a la vigília; tota la nit ens havien passat davant dels ulls, fent reverències, les vincladisses palmes d'or que venien de tan lluny, emigrades dels països riolers on neix el sol. El goig no ens cabia dintre l'ànima mentre ens abillaven per a la festa, la festa nostra! ¡la festa dels infants!

I, per damunt tot això, el sol esplèndid, pare de tots els vivents, amb sa gran barba rogenca i sos braços d'or dilatats, abraçant i beneint tota cosa que respira! Ah! quina abominable persecució! Cal ésser ben desgraciat per trobar a tot arreu, a tot arreu la mateixa idea, el mateix acudit, i els mateixos encaparraments!

-Si et veiessin- es deia, -si sabessin el que fas, Déu del cel! com es riurien de tu, Fritz! Però és igual, tot reïx; pots gloriar-te de tenir sort. Va donar la mateixa volta que havia fet tot venint, per a tornar al Moltó d'Or. Estaven al segon plat quan ell entr

Què us en semblaria, de descolgar una caixa podrida, tota plena d'or i d'argent? Eh?

De propòsit t'he deixat la darrera, lo que vol dir que ja començo a considerar-te com de casa. Vull dedicar-te aquesta preciosa taronja, vinguda de vora el mar. Els grecs ne deien el fruit d'or i en feren el símbol de la bellesa, tancant-la dins d'un jardí, guardada per un drac de set caps.

Les esteles que serpejaven per sa superfície eren blanquinoses com els rastres que els caragols deixen sobre les fulles. D'hora en hora la calor augmentava. Se veia tremolar un lleu vapor sobre el mar, i es respirava un baf d'aigua calenta. En les properes penyes les ginestes s'anaven esflorant, deixant rajar un llagrimeig d'or avall avall de les roques.

Tots tres lluminejaven. Eren tres espurnetes, que s'anaven dilatant i es convertien en tres estels d'or, palpitants en mig de la blavor obscura i deserta del cel. «Que bonics! Ah! tocar-los, posseir-los... quin gaudiEl meu cor els atreia amb tota la força del seu desig. Vindrien? ...Canviarien de rumb?

Déu beneieixu es seu ventre, amén; perquè jo desitjo que no es perdu mai sa nissaga de s'hereu Escampa. ¿Has vist, Temme, quina plugeta d'or m'ès caiguda a sa ? -Una mica massa- va respondre el xaval. -M'ha semblat que ell, s'homo, es posava a sa raó, i vós tira que tira. No us ho aprovo. Es guanys de mal jus, aquí o a s'atro món, seran de mal pair.

Jo pagaria a pes d'or els séus utils consells ara, perquè la raó ajudada pel testimoni del sentits me diu que tot lo que'm passa és fill d'un erro y no de la follia.

GRACIÀ D'una anell d'or, d'una trista tombaga que ella va donarme, ab una divisa que, adressantse a tothom com els versos del daguer sobre les dagues, deia: Aimeume i no'm deixeu.