Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 18 de juny del 2025
Al noi de la ciutat -al noi tancat en el piset, al noi que sent una enyorança estranya de la natura que no coneix, de la vida lliure per la qual és fet, i la mancança de la qual ell compensa amb la quieta dèria imaginativa de sos ulls massa suaus, -al noi dels dies monòtons i «del mocadoret al coll» volem oferir especialment aquest llibre que al capdavall és, com tots els llibres d'intensa imaginació, un llibre degut a qui fou un infant sofridor i cohibit.
-Oh! Còm he pogut dormir! Voldria que mai, mai, m'hagués despertat! No, no: me'n desdic, Tom! No feu aquest posat! No ho tornaré a dir. -Estic content que hagueu dormit, Becky: esteu més reposada, ara, i trobarem el camí de sortida. -Podem provar-ho, Tom; però he vist una contrada tan bella, en el meu somni! Em penso que ens n'hi anirem. -Potser no; potser no.
I, mentre la poma giravoltava lleugera per la punta de sos dits, la fulla del ganivet la despullava de la pela, que anava allargant-se i caient en graciosa espiral. -A don Eudald vaig a dedicar-li... el rei de la fruita de convit: aquest romeu de crosta rugosa, que tanca una verdadera riquesa de gustos, que fan l'enveja dels bons gormands.
Però aquest detall no pinta pas encara l'home: era precís veure'l; perquè no arrufava el nas, ni reia, ni parpellejava, ni tossia, que no ho fes d'una manera afectada, diferent de la de totes les persones.
-Però ¿què vol que en faci, si aquest metàlic est
El cove de provisions estava justament darrera nostre. George i jo vam girar-nos sobre els nostres seients, per treure una cullera de dintre. Aquest moviment no dur
Doncs bé, aquest pugó, aquesta bolva els ha fet sobreviure a la pols de llurs castells, al rovell de llurs armadures! Per això em plauen aquests vells pergamins, els respecto, els venero. Igual que l'eura, cobreixen les ruïnes, impideixen que les antigues muralles s'aferrin i desapareguin del tot.
A Alemanya els camins són vorejats d'arbres fruiters, i no hi ha veu que impedeixi cap noi ni persona gran collir la fruita i menjar-la, sinó la veu de llur consciència. A Anglaterra aquest estat de coses produiria la indignació pública: els nens moririen, a centenars, de l'enrabiada. Els metges es trencarien les cames per curar els naturals resultats del tips de pomes agres i de nous verdes.
No el cregus, pubilla: aquest marrec avui ho veu tot amb vidres de multiplicar. Més valdria que callessis i dormissis, castanyola: has perdut s'oremus. Mira, aquí ve en Pau. No deu pas estar tan mal parat com això. La remor anava en augment.
-Ara asseu-te allí, i fes-me el rebut, amb el cinc per cent. recorda't que, si estàs malcontent de les meves facècies, amb aquest tros de paper et podré dur qui sap a on. David, somrient de felicitat, es pos
Paraula Del Dia
Altres Mirant