Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 18 de juny del 2025
MALVOLÍ Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut vós mateix m'haurieu estalviat aquest camí. M'ha ordenat que us digués que doneu al vostre amo la seguretat més absoluta de que ella no l'estima, y a més m'ha dit que no us atreviu a tornar ab cap més embaixada d'ell, fòra que sigui per dirli vós mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc. Preneu això.
Jo coneixia aquest soldat per un valent; i de Dexip sabia que, elegit per l'exèrcit per comandar la galera de cinquanta rems demanada al trapezuntins, i per reunir bastiments a fi de salvar-nos, aquest Dexip va fugir, traïnt els soldats amb els quals s'havia salvat fins aleshores.
Aquest darrer apartat és una mostra de la brillant oratòria d'en Xacó, que solia resumir la parola de les Xanguetes i treure'n la sentència moral. ¡Llàstima que no es pugui donar tan fàcilment una mostra de la veu enrogallada i de les maneres aristocràtiques del taverner!
Reading mateix, malgrat tots els seus esforços per tocar el Tàmesis tant com pot, té el bon gust d'amagar la seva horrorosa cara ben lluny del riu. Naturalment, Cèsar té reservat, a Walton, el seu petit lloc. És un camp atrinxerat, o una cosa per l'estil. Aquest Cèsar era un veritable caminador de rius.
-Ai, fill meu! digué el Rector amb cara compungida. -N'hi ha de moltes menes de llaços indissolubles, en aquest món, i Déu vulgui que sia encara el del matrimoni el que trobis més pesat.
Nosaltres no els contestàvem. Canteu, canteu, ninetes. Altra feina teníem! Estàvem atrafegats passant revista a l'embarcació. «¿Ja heu tapat es dui? -A on és, sa sàssola? -Tampoc trobo s'arjau des timó. Mireu, València: aquest estrop es petar
Aquí tenen com és veritat que l'home no és duenyo de son modo de pensar, i tan gran és la seva misèria, que successos enterament estranys a la seva personalitat, lo dominen i li torcen les idees, li esborren les que tenia i n'hi escriuen unes altres en son cervell. Ja veuen que si em fiqués al cap amoïnar-los sobre aquest tema, qui me'n privaria?
Tom s'exasperà. Digué: -Sid, Sid! i va sacsejar-lo. Aquest procediment reeixí, i Tom començ
Kobus, gambadejant aleshores sobre els talons, va exclamar: -Pendré aquest vestit. Ara, una armilla; però el que se'n diu una armilla, comprens; quelcom d'extraordinari, de la mena d'aquesta, però més roja. Katel no pogué impedir una rialla: -Sóu com els pagesos del Kokesberg, que es posen rojor des de la barbeta fins a les cuixes! Roig amb un vestit blau cel!
Hector (crec que aquest era el seu nom) continu
Paraula Del Dia
Altres Mirant