Tota erta i insignificant, va avisar els veïns, el jutge, el rector. Els diners havien desaparegut. La Quitèria no havia vist res, no sabia res, no sospitava res. Algú va dir, tot seguit, que era ella qui havia comès el crim. El jutge va registrar el recambró de la Quitèria, i després tot el casal, i la féu detenir sense gaire fonament precís.

Si volen fer tornar algú a la raó, observo que llurs amenaces no són pas menys convincents que els càstigs precipitats dels altres; i quan aquests homes permeten alguna cosa, no compleixen pas pitjor que d'altres que ho donen tot d'una. »Recorda ara què ens vas donar a la bestreta, en pendre'ns per aliats: saps que no res.

Aviat es veié rodejada de curiosos que la miraven espalmats, les cares llargarudes i tràgiques. Percebia el sorollar d'un líquid que es vessava a raig, talment, com si algú, molt a prop d'ella, decantés l'aigua d'un càntir pel broc gros.

Què en farem d'això?... Tornar a colgar-ho?... Què hi vénen a fer, amb terra fresca? Qui els ha portats... i per què se n'han anat? Heu sentit algú? Heu vist algú? Còm s'entén! Colgar-ho altra vegada, i que ells vinguessin i lluquessin el sòl remogut? Res d'això, res d'això. M'ho emportaré a mon cau. -, és clar! Podríem haver-hi pensat abans. Voleu dir el Número 1?

Això ; rancuniós com era, va quedar-li com una mena de rosec, una recança pregona de no haver esbravat tota la ràbia que el consumia i que li feia exclamar sovint: -L'hi hagués poscut atrapar, al lladre!... Llamp me mati si no li hagués fet la tussa! Algú va aconsellar-li que tirés la cosa per justícia; però no hi va voler saber res. Justícia!

Algú que firmava Balonista , havia escrit per demanar detalls de la fabricació del gas hidrogen. És cosa fàcil, el fer-ne: almenys així m'ho va semblar després del que vaig llegir al Museu Britànic. Peró jo aconsellava al Balonista aquell, que prengués tota mena de precaucions per evitar qualque accident. Què més podia fer? Deu dies després, una dona de roges galtes vingué a la Redacció portant a la m

Llavors l'exèrcit li permet d'elegir amb qui prefereix d'anar: ell elegeix els generals. Després d'això Agàsias i els generals van a trobar Cleandre amb l'home que Agàsias havia arrabassat; i els generals parlen així: -L'exèrcit ens envia a tu, oh Cleandre, i et prega, que si acuses tot l'exèrcit, tu mateix judiquis i en facis el que vulguis: si acuses només un home, o dos, o uns quants que siguin, l'exèrcit creu just que ells mateixos es presentin al teu jutjament. En conseqüència, si acuses alguns de nosaltres, aquí ens tens, si és algú altre, digues-ho: perquè no se t'escapar

A voltes el sentiran parlar de persones molt encopetades. Algú s'afigurar

I quan ell hagué finit, encara vivent i sencer, el fluctuant impuls que havien sentit de rompre llur jurament i salvar la vida del pobrissó detingut i traït s'esvaí i cessà, perquè evidentment aquell inic s'havia venut a Llucifer, i seria fatal de ficar-se en cosa pertanyent a un poder com aquell. -Per què no fugíeu? Per què havíeu de tornar aquí? va dir algú.

-I !... a on aneu a parar? ... -Algú ens vol mal; vet-ho aquí! me contesta pegant-me una llambregada tenebrosa i plena d'emoció. -Això no ès una malura vinguda del natural de la persona; això ha sigut donat: n'estic tan certa... ¡Ah, si jo sapigués qui ès l'ànima maleïda que em fa patir an aquest infantó de Déu que mai ha tingut una paraula amb ningú!... Si jo ho sapigués... ah, reïra!