United States or Dominica ? Vote for the TOP Country of the Week !
Responeu com un botavant! Vaja, no estic per comèdies. Responeu o no em mireu mai més sa cara. Això no es fa amb un amic, no es fa. Per ses nafres santes de Nostre Senyor Jesucrist, parleu. Els tons de la ira, de la súplica i de l'agravi se succeïen en sa boca gens transició; i, arribat a on érem nosaltres, es palplant
-Doncs aquesta té un cert tràfec... -Ve't aqui! Ja volia dir jo... -I crec que no és el primer... -Vaja, es dona d'història. -Uf! crec que ha corregut la Seca i la Meca. -Què em diu! I això que té un posat tot senyoret i un parlar tan...
Ses sardanes... ja ho crec!... encara es toquen i es ballen amb devoció: aquesta és la paraula. Se ballen amb devoció perquè la seva musica té quelcom de religiós, de sant, de... no es pot dir, vaja. Fou el meu mestre de tenora. Ara no penseu que fos presumit: res d'això. Deixava caure a la bona de Déu sa barretina musca, que li penjava com un sac buit per sobre l'esquena.
-Digo! con tantos años de bregar con esa mala chent... -Ja ho crec, ja. Vaja, vaja, estigui bo, i gràcies. Aquest era el Don Eudald visible, el que tothom coneixia. Mes hi havia un altre Don Eudald, que sortia de tard en tard, i sols coneixien els més íntims, donya Dolors sobretot, que n'havia rebut sovint l'empenta.
-Vaja- em diguí: -Pere, això no fa per tu: ¡ és massa de patent . Anem cap al carrer de la Canuda, que La Margarita potser podr
Fritz! va cridar, tot travessant la cortina de muralla, -galants coses t'innovaré! -Vaja... bé! vaig dir-me, -encara més coses... Decididament el diable es fica en els nostres afers! Maria Lagoutte havia desaparegut. El picador i el seu camarada entraren torre endins. La cara de Sperver expressava una irritació continguda, la de Sebalt una amarga ironia.
Kobus, contemplant tota aquella bona gent, llurs cares enternides i llurs actituds meravellades, pensava: -És curios!... que poca cosa es necessita, per a divertir la gent! I la figura commosa del vell rabí, sobretot, el posava de bon humor. -Vaja, rabí, vaja! li digué. -Et sembla cosa molt bella, això, doncs!
Vaja, vull dir que si ara, per voler de Déu, s'ha de perdre el nom per falta de baró, vull que qui el substitueixi sigui de la mateixa fusta que els passats: vaja, un home així, com nosaltres, a tai de muntanya.
-És que jo ho he rumiat molt aixó... i penso que una hora o altra hi ha d'haver... alguna cosa... així... vaja: una altra cosa, vatua el món!... El vell vent
-I ara! Què és això! féu donya Dolors alçant-se i tractant d'imposar-se. -Per Déu, don Eudald! No ho prengui així! afegí mossèn Joan, esglaiat. -Vaja, vaja! ¡Que no en vull sentir parlar més!
Paraula Del Dia
Altres Mirant