United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo seré un pallasso de circ, quan sigui gran. -Oh! De bo de bo? Ser

No hi ha dubte que les nostres alegries i les nostres dissorts augmenten i disminueixen segons la situació en què ens trobem en rebre-les. Per exemple, és molt diferent rebre la notícia que has tret la rifa quan pateixes un mal de caixal intens, o quan estàs besant la nuca d'una veïna graciosa; i així mateix segons l'ambient que et rodegi, la dolor de la teva ànima ser

Sant Francisco aná ficantse endins fins á ser al davant del mes vell que li havia dit. «Be deixéulo y 'us lo guardarémBon home, li diguè me voldriau fer lo favor de tornarme 'l que 'm guardéu? ! ! Nosaltres guardavam un ? Ne sabs res tu, Quico? va cridar lo vell deixant la feyna y dirigintse á un manobra. No 'l so vist pas! va respondre aquest.

En ser a la plaça, el jutge feia sonar la seva veu de botzina per no atropellar els balladors ni els escamots de vailets que els entrebancaven. En front de la taverna d'en Roig un pagès va atansar-se al jutge. -Gorgals, o Gorgals! ¿voleu escoltar dues paraules? El jutge, posant la m

El pas del desgraciat per entre els dos rengles de cases de Cassanelles va ser el d'una ventada.

-Li confesso, Puntí, que tot això no m'acaba de convèncer. Em sembla que el meu enamorament ser

Va ser una vegada obrer de la parròquia: mes s'ho va pendre amb tal ardor i foren tantes les innovacions que somiava, i volia introduir immediatament, que els capellans i demés de l'obra, gent metòdica i poc aficionada a novetats, el disgustaren del càrrec. És l'única vegada que ha intervingut poc satisfactòriament en cosa a ell encomanada.

Tom veié l'avinentesa que se li oferia: -Mireu, Huck; això de ser ric no em fa pas tornar enrera de posar-me a lladre. -No? Oh! Malvinatge! Parleu de bo de bo ben rebé, Tom? -Tan de bo de bo com que ara estic assegut. Però, Huck, no us podem deixar entrar a la colla si no sóu respectable: sabeu? La joia de Huck va extingir-se. -No m'hi podeu deixar entrar, Tom?

-Marxa, marxa, caret meu- li va dir plorant i abraçant-lo apassionadament. -Ves-te'n. Mal que es rompun de dolença ses meues entranyes, mal que s'hagués d'apagar sa meua vida, no vui aturar sa teua sort. Vés i feste homo, ric i noble i gran com tu mereixes. Jo aquí no et podria donar sinó misèries. Has de marxar: no hi ha més remei. Però vui que viatjus en cambra de popa i que et presentus a ses Amèriques vestit com un milord. Es llustro dóna importància i ès s'esca de sa fortuna. Ja ho hai pensat: ara ès s'hora de fer un vaitot, i el faré. Vendré sa barca i sa barcada de ton pare, es seus ormeigs de pesca, ses meues calaixeres de caoba, ses meues joies de nuviatge... tot! Així pagaré es deutes que ens estalonen, i encara aplegaré una bona mota per as teus menesters. Tot per tu, reiet meu! Jo i aquest infeliç d'en Temme, amb quatre moblets podem passar; i ser

-No ser