United States or Somalia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-El senyor és un subjecte de bon fons i intatxables costums. Sinó que, Déu el faci bó!, sols li mancava un gra de ronya per a gratar i se l'ha buscat embrancant-se amb plets contra el poble que, sobre no produir-li sinó gastos, li lleven la tranquilitat i la fama, essent un os de mal rosegar per al pàrroco, que no sap com empatollar-s'ho ni a qui donar la raó sense ofendre a ningú.
-Ai! tens raó que no havia pensat a dir-t'ho. Saps qui és aquí? La Paula. -Quina Paula? Aquella de Puigcerdà? -I doncs? ¿que no s'ha casat amb aquell carrabiner? Sempre m'ho vaig pensar. -Ella diu que l'ha deixat an ell, però... -Macatxo! ¡Tant que la senyora m'ha encarregat que portés lluç! Deixa'm arribar a la pescateria. Adiós! -Vina'm a buscar diumenge! Bueno!
Teniu vosaltres, en vostres cases, gran nombre d'esclaus a qui feu treballar lo mateix que a vostres goços, per la sola raó que'ls heu comprat... Vindré jo y us diré: Proclameulos lliures! Caseulos ab els vostres fills! Per què'ls feu suar al pes de les càrregues? Doneulos llits tant flonjos com els vostres! Menjars fins com els vostres afalaguin llurs paladars!
La seva mare, entre planys abundosos, retreia, vingués o no vingués a tomb, dues malifetes perpetrades precisament en aquesta edat, aurora de la raó.
Records dels primers assaigs. El raig. George practica clàssicament. El vell barquer. El seu mètode, tot reposat i tranquil. El debutant. A la perxa. Un trist accident. Plaers de companyonia. A la vela. La meva primera prova. Raó que explica perquè no ens vam negar.
Però al cap d'un quant temps... fillets de Déu! començo a veure coses estranyes que a l'últim vaig tenir de creure-ho, perquè, si els tinc de parlar francament, és l'única raó bona per explicar com és que en el món s'hi troba un magatzem d'estranyeses, que, si no fos allò que diuen, no crec que hi facin gaire més servei que els gegants i les trampes a les professons de Corpus o aquelles bótes de regar els passeigs per la gent que surt a última hora.
Era el senyor grassó. -Que ha baixat a pendre un te? No se'n fiï pas d'aquests tes d'estació. Són herbotes. -Sí, sí, té raó, exclam
No era en aquell carrer ni en els inmediats. Vaig preguntar per ell i ningú me'n sabé donar raó. Llavors era jo el menesterós, i em vaig sentir trist i desemparat. EL PRIMER LLUSTRE D
Kobus, tornant a casa seva pel carrer dels Caputxins, tenia el cap rublert de les idees de Hâan. -Té raó- es deia: -nosaltres mateixos hem vist aquestes coses que ara ens semblen allunyades d'un segle.
-La gent parla com qui res no entén de màquines- em digué. -Res més fàcil que desmuntar l'aparell. He de confessar que tenia raó. En menys de cinc minuts havia tret l'aparell en dues peces, que deix
Paraula Del Dia
Altres Mirant