United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !
¡Com és millor, aquest mètode, que no pas el nostre! observ
»-Bé, doncs, noies- els digué el nostre amic de proa, alegrement, quan tot fou acabat, -apa vinga, que heu de fregar! »De primer no l'entenien. Quan colliren la idea, digueren que els hi semblava que no sabien pas com fer-ho. »-Oi, ja us en ensenyaré, exclam
Nicklausse no respongué pas. En haver-se passat el cordó al coll, però, va dir: -Me'n vaig: que la Verge Santa m'il·lumini!... Quan Nostre senyor vol el nostre bé, cal aprofitar-ho. Sempre m'heu tractat bellament, senyor Furbach, és ben cert; però el bon Déu em comanda que me'n vagi. I, després, ja és hora que em casi; he vist all
I semblava que el vell ho sentís, com jo ho sentia... semblava que es trobés aclaparat sota aquella força immensa que anava passant tota desplegada davant nostre, en son silenci august.
-No trobo que hagi estat completament per culpa nostra- digué el nostre redactor en cap, un home de modals apacibles. -El Balonista deman
El nostre redactor en cap aconsell
-Justament aquest és el meu desig- vaig respondre-li. I, traient un mapa, vaig voler veure la distància a que ens trobàvem del nostre lloc de retorn. Vaig veure que érem, just just, a una milla i mitja de la resclosa propera, Wallingford, i cinc milles més enll
Aleshores va ésser quan vaig veure una obertura a la muralla. De part de fora, l'obertura semblava un d'aquells canonets massissos com n'hi ha a tots els baluards per deixar respirar la humitat de la terra. La lluna esblaimada, mirava per aquell forat i confonia sos raigs blaus amb els grocs del nostre llum.
Mes va passant la calor i el nostre home, que ja no pot alabar-se d'haver-ne pres quaranta, ni pot lluir la seva agilitat en l'aigua, s'entristeix, torna a parlar poc, apenes freqüenta el tracte dels amics i experimenta algo d'aquella enfermetat que a tants anglesos ha fet hereus impensadament. -Ja se'ns acaba! diu amb verdadera tristesa a tots els coneguts que va trobant.
No per això deixava de córrer amb els meus companys a la caça de nous moixons, quan se'n presentaven; i, a última hora, quan ja feia estona que no n'havíem agafat cap, vaig convenir en batre les feixes veïnes a fi d'esquivar-los de les pastures i veure si, ahucant-los, anirien a caure al nostre parany. Vàrem córrer molt i ens afadigàrem de valent saltant marges, però no n'acabàrem res.
Paraula Del Dia
Altres Mirant