United States or Romania ? Vote for the TOP Country of the Week !
En aquesta edat va passar-me un fet decisiu. Vostè sap quina és la indústria de casa nostra. El meu pare, al Cel sigui, era un esclau de la seva fàbrica i el seu negoci: per a ell no hi havia al món sinó allò i la família, i fins li semblava que la família i el negoci eren la mateixa cosa. Tant al meu germ
A aquest home gras i positiu, res no li importaven les petites graciositats del comerç al detall. Amb ell calia parlar del negoci de cop i volta. George abandon
Harris, en això, té el mateix tarannà, i si allí arriba a trobar-se algú amb un bidó de mostassa, fa el gran negoci, servint-se, en canvi, de mons, fins més amunt del cap. Mireu el que són les coses: us confesso que Harris i jo, afal·lerats per posseir mostassa, hauríem provat d'allunyar-nos de la ribera.
Conflicte!... El de sempre. Que la noia no era com el meu pare volia; més posició, més prestigi!... ¡Ja saps que els pares veuen la felicitat en els diners! Quan diuen que En Tal fa un bon casament, ¡pensa que vol dir que fa un bon negoci financier! M'explico? -Sí, segueix! No t'aturis! -Jo penso que un bon casament és el que respon a la meva màxima que diu: ¡cerca una dona bona que t'estimi!
-Més val un home pla, Davie, de qui una pugui refiar-se, i fugir d'un que sigui ronyós per a la dona i que porti a casa disgustos amb les seves grolleries. -No confiïs gaire, Jennie. No és millor gall el que té millors plomes. Jo sempre he estat un bordegàs, que s'engrescava seguint les faldilles, i penso que potser sóc per a tu un mal negoci. -Oh!
Era el passament de la masia el negoci de la llet, en aquell temps en que, perduda la vinya i el bosc delmat, la misèria s'estenia per aquells varals, cada dia més negra i trista.
George va tenir a Dresde, també, la seva aventura. Hi havia una botiga, prop d'Almark, en els aparadors de la qual es presentaven a la venda alguns coixins, baldament el propi negoci de la botiga fos d'objectes de cristall i porcel·lana. Els coixins semblaven ésser per via de prova. Eren ben bonics, brodats a m
La Nieves bé valia una claudicació, tant més quan se deia que el Carolí havia aplegat ja, amb son negoci de fustes, picotins de pessetes.
Si jo mai per mai havia de fer un pensament i ella s'hi deixava caure, em sembla que no fóra mal negoci, perquè congeniaríem. Sempre se m'havia figurat que valia més que les altres; però no sé perquè no m'hi enfondava gaire. Al cap d'uns quants dies torna a la casa, a on troba la consabuda minyona i sols posa atenció en el que ella fa i diu.
Paraula Del Dia
Altres Mirant