United States or Iceland ? Vote for the TOP Country of the Week !
La Margarida va tornar-se vermella. No podia respondre ni alçar els ulls de les herbetes que el vent somovia amb tremolors, com la Margarida, que també tremolava, que no gosava respirar i que sentia tota confosa que una suor d'angúnia li amarava el front. ¡Ara, vés a saber qui ser
I aleshores la seva amiga es faria càrrec de la comèdia jugada. ¿S'evadiria sense negar res ni prometre res? Demanaria temps per a pensar-s'hi? Li diria que sí des del primer moment? Aquesta darrera pregunta l'omplia d'angúnia. No, de cap manera: ¿Què faria, ella, casada amb aquell home? És clar que ell l'estimaria, la contemplaria; però qui era, ell?
Però en Vadô Set-trossos no era pas senyor de si mateix: suava d'angúnia, s'inflava de venes, cloïa la boca, i prenia per un moment un aire compungit; mes de seguida la ratxa riallera li botia les galtes, i havia de engegar-la, mal que li pesés, sotraguejant de cap a peus. A l'últim va aixecar-se, fugí tentinejant per entre la farda, i deix
Com la saludarà? Escorcolla que escorcolla el seu magí, i no troba pas lo que necessita; i, mentrestant, sua d'angúnia, el coratge se li desmaia a manera que s'acosta a la desitjada xicota, i cerca entremig de la gentada, sense adonar-se'n ell mateix, entorpiments que retardin la seva marxa. -Lloc, lloc!... Plaça! Va a rompre el ball.
-Que no respira? va preguntar ple d'angúnia l'Andreu immòbil a la porta. El silenci penetrava en les ànimes callades com una punyida dolorosa i el metge seguia explorant sense saber què respondre. -Senyor metge! faci tot el que pugui- va suplicar l'Andreu emocionat i temerós sense gosar entrar a la cambra plena de paorositats pregones.
Quines hores d'angúnia!... L'ànima del poble pressentia quelcom d'horrible, s'envaïa en l'estrany atractiu de les emocions punyents, i encara que ningú sabés el què, per sobre aquella gentada hi havia la certitud d'alguna cosa horrorosa que s'acostava i va arribar. All
Don Eudald, aclaparat per la cruel lògica de la seva esposa, esbufegava i suava d'angúnia, però sense desdir ni un pèl de son emmarranament. -Bé, bé! ¡Ja ho sabia que no tinc pas tots els enemics a fora casa! grunyí entre dents. Fou una punyalada terrible per a la pobra esposa, que degué fer esforços per a no esclatar.
Però el cor elàstic de la jovenesa no pot mantenir-se comprimit dins un motlle d'angúnia per molt de temps. Tom, al cap de poca estona, començ
No cal afegir que Paulina ha passat la nit en blanc, i que infinites vegades aquests temes van i vénen per llevar-li la son i per donar-li un estat d'inquietud semblant a la febre. L'endemà, abans de llevar-se, la cambrera li anuncia una visita: és don Gaspar. La presència d'aquest home, que mai l'havia torbada, l'omple d'angúnia i d'esverament. Paulina es lleva.
I em sentia als peus el sorrall del torrent que pujàvem, i mai l'havia trobada tant cansadora, tant flonja... i veia els arbres dels marges, les negrenques alzines, passant poc a poc pels meus costats... I anava caminant sorrall amunt, sorrall amunt, portant al cap una mena de pes, una mena d'angúnia... Mai l'havia trobada tant trista la vida... tant fondament trista, la vida dels grans!...
Paraula Del Dia