Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 5 d’octubre del 2025
La vostra bondat ja prova, un cop o altre, de desfer-se d'aquell trajo de negror, però se'l torna a posar tot de seguit perquè així ho mana el dogma. ¡I és llàstima que en aquests moments no ens toqui encara vestir modes més nobles i pulcres! -Modes nobles, modes pulcres exigeix, ¡oh, dolça amiga!, el vostre selecte esperit.
-No, senyor- em va dir reganyosament: -aquests arguments, que et semblen tan forts, no valen una pipada de tabac. ¿Què em contes, que les tares de llenguatge de la teva obra són pròpies del seu temps, senyor vanitós? ¿Què va que jo té n'assenyalaré més de mitja dotzena que són teves i ben reteves i que han servit de trencacolls a més de quatre dels escriptors catalans que han vingut al teu darrera? Oidà! ¿Tú no vares usar castellanismes que mai encara no havia fet seus el teu poble? I, àdhuc aquells que han deturpat la bella llengua popular, si els coneixes, ¿per què has de consagrar- los? En hora bona que els empressis quan no hi sospitaves vici, com tants d'altres n'emprar
En aquests temps de neguit la tia Paulina es tract
La perfidiosa constància de l'ambició individual vencé l'apàtica cohesió de la col·lectivitat, majorment en pobles que no tenien prou acabalada la consciència de ses pròpies llibertats, i aquests serviren als dèspotes de maça per a atuir els que encara resistien.»
No era pas això quan estàvem en aquelles angúnies, oh prodigis de memòria! ans em dèieu vostre pare, i prometieu de recordar-vos sempre de mi, com del vostre benefactor. Però no son pas estúpids aquests que venen a cercar-vos! No, jo en responc, no els semblareu pas millors portant-vos d'aquesta manera amb mi.
No parli més. Ai, fill del meu cor! Ai, murris!... Miri que això clama al cel. Això no ha d'acabar així. Anem, anem: correm-hi tots... I en vol, de gent, cap a ca la ciutat? Pel carrer la gent: -A on aneu? Què hi ha? -A ca la ciutat... Han mort un noi de cinc anys, filla; guapo, ros... Aquests brètols del vi... Aquests del portal! Mala fi facen! -Un noi, han mort? -Sí, de cinc anys. Àngel de Déu!
Jo no sé pas explicar-los bé aquells encants i, en intentar-ho, tal vegada fantasiejo sense to ni so. El cert és que m'hi embadalia i que pensava: «No, aquests ocells no són pas mústics i deslluïts com els que solem veure dintre les gàbies de les cases. Deuen fer com les maduixes, que l'endem
-M'agradaria de saber còm aquests filadors se les van havent amb llur tela- pens
-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si aquestes inquietuds són la seva salvació!... Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia! -Què vol que hi faci?...
Els soldats es reuneixen i Seutes parla en aquests termes: -Soldats, demano que vosaltres feu la guerra amb mi, i us prometo de donar-vos als soldats un cizicè, i als capitans i als generals el que és costum. Fora d'això, honoraré qui s'ho mereixi. El menjar i el beure, el traureu, com avui, del país. Però el botí, reclamo que sigui meu, a fi que jo el pugui vendre per procurar-vos la soldada.
Paraula Del Dia
Altres Mirant