De Todtmoos intentàrem anar caminant fins al Rin; però, recordant els esforços del matí, acordàrem caminar... a cavall: talment allò que és dit pels francesos passejar en cotxe . Llogàrem un vehicle d'aspecte pintoresc, arrossegat per un cavall que podria anomenar de cos de barril , però encara com un contrast amb el cotxer; car, comparat amb aquest, semblava una arengada.

Allò va semblar-me com la resposta a una pregària. El nou aparell de bany no m'interessava, pensant que qualsevulla rentat que preciséssim podria esperar; però el pianet de Woffenkoff em seduïa. M'imaginava a Ethelbertha tocant, als vespres, quelcom amb ritornello , que la tripulació, una mica assajada, podria acompanyar, tot dirigint-nos vers la llar com un galg del mar sobre les ones d'argent.

-Si les mosses reien, era que estaven alegres... i a mi ningú m'ho diu tens de fer això o tens de fer allò... o tens de fer el de més enllà... perquè quan un home és home... ho és... I alanta!

Tot jo, en entrar a la barca, tremolava de fred, i, amb la pressa d'agafar la meva camisa, la vaig deixar caure al riu. Allò que va enfurismar-me: sobretot en veure George fent grans riallades. Tanmateix no n'hi havia per riure! Vaig dir-li que no rigués tan fort, que mai no havia jo vist cap home rient d'aquella manera.

El pobre senyor, que també estava tou amb allò del casament del noi, va correspondre bestiesa per bestiesa; i entre els dos en digueren a l'alçada d'un campanar.

Si tenien seny, doncs, que s'unissin, es triessin generals d'ells i fessin camí a part, provant de fer alguna bona presa. Així s'acorda: Si arcadians i aqueus hi havia al costat de Quirísof, l'abandonen, així com a Xenofont, i formen cos a part. N'elegeixen deu d'entre ells per generals: establint que aquests farien allò que s'acordés per majoria de vots.

-Prou m'ha costat!... Miri's: a les dugues ja havia rentat els plats i a les quatre ja ens passejàvem amb en Narcís per davant de les voltes. -Què me'n diu, d'això? -Ai, filla!... que els bisbes m'han agradat molt!... Ja ha vist quines capes... -Calli, dona!... si allò és tota una crosta d'or... Jo ja ho sabia, que eren tan hermoses!

Ell ho entén que allò és un Déu us guard; i contesta urbanament a la seva manera, que consisteix em calar-se més endins la barretina.

Aquella nit, una fosca feréstega i basardosa ho colgava tot. En sa immensa abraçada s'extenia la suau cantúria dels grills, torbada pels tòtils feixucs i les granotes que vetllaven allò que són miralls de l'estelada en les nits clares. El pastor tenia calor i s'en anava cap el gorg Blau a refrescar-se.

Anem, allò també profetitzava... i aquesta profecia era més clara i entenedora que la del llibre de la venerable Beata. Bah, bah!... Qui sap si ningú l'hauria entès el tal llibre! I aneu, sense prou fonament fiqueu-vos al cap una falòria tan anguniadora! Bah, bah! Acabava per respirar amb més amplitud i per sentir-me més a pler dintre la pell del meu cos.