Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 1 de novembre del 2025
Posat en tan dura alternativa, ell hauria volgut almenys llibres bonics, dels que portaven versos amorosos o expliquen històries desenrotllades en vergers idíl·lics, perfumats de flors i plens d'ocells. Però el limitat pressupost no li arribava per a comprar-ne, i també li va caldre limitar el goig literari.
Però en Jan, més lleuger, se li va penjar al coll, sense fer cas del perill d'estimbar-se. Varen bregar un instant, traient en Bartra forces de flaquesa per llançar en Biel al fons del córrec, i forcejant en Biel per fer-lo enrera. En l'un s'hi veien pel clar les ganes de fer mal; en l'altre el desig de lliurar-se'n sense arribar a un estropici.
En Martí, va asseure's en una poltrona ampla i blana i rest
Ella ho va conèixer, i, agafant el volum nou que per un moment havia deixat sobre el pupitre, mudava amb rapidesa l'aspecte del diàleg. -Però tornem al vostre llibre- deia, -que és el què a mi més m'importa. -L'haveu llegit? -Me'n manquen ben poques pàgines. -I?... afegia el jove amb aire interrogador, com si del dictamen de l'amada en dependís la pròpia felicitat futura.
-Se'n penedirà- digué ella -qui em posi les mans damunt. Els convidats la tractaren de grollera i esquerpa. Però Cirus, encantat, va riure, i digué al qui li havia dut aquelles dones: -Ja veus que de totes les que m'has dut, aquesta és l'única lliure i no corrompuda.
-Doncs bé, hi anirem nosaltres tres- va dir Fritz, aixecant-se. -Sí; sempre he servat la millor recordança dels crancs, del pastell i del vinet blanc de Bischem. -Ens cal un carruatge- féu observar Hâan. -Est
-Ah, sí?... doncs ja veuràs qui mana a can Ribot!... I amb un parell de cops de vara varen quedar entesos. El borriquet, apretant la cua a la gropa per a parar els cops, va donar tres o quatre passes d'aquell trotet vergonyant, després torn
No va parar fins a camp obert. Quan eixint del carrer es trob
-Veu's aquí el que hom anomena felicitat dels grans! va exclamar, en eixir de la cambra del comte. -Sigueu senyor del Nideck, tingueu castells, boscúries, estanys, les terres més belles del Schwartz-Wald, perquè una noia us vingui a dir amb la seva veueta dolça: «Tu ho vols? Doncs bé, jo no ho vui! Tu em pregues?
-Bé està- respongué Christel, inclinant el cap. Quan romangueren sols, el vell rabí va posar-se a somriure. -Schmoule és viu- digué, -però els nostres vells talmudistes encara eren més vius que no pas ell; prou sabia jo que no aniria fins al capdavall: vet aquí perqué no m'he vestit. -Ah! exclam
Paraula Del Dia
Altres Mirant