United States or Tunisia ? Vote for the TOP Country of the Week !


El català, al sentir això, tant per deixar el pavelló ben parat com per compensar als ulls de la promesa lo vellot i lleig que era amb la generositat que anava a demostrar, va dir que millor pis posaria ell i... aquí te quiero ver, escopeta .

Era una actitud afectuosa, previsora, paternal, la que esmerçava aquell home amb mi. En ocasions jo sorprenia els seus ulls lubrificats d'entendriment, rectes com un dard, cercant-me l'ànima.

L'obrí, amb els ulls esbadocats de plaer, i es veié en front de dues espitlleres blaves que donaven a la plaça de les Acàcies. Pass

Advertits per manaments saludables i formats per l'exemple i la paraula divina, gosàrem llevar els ulls al cel i dir: «Pare nostre, qui estau en el cel; a nostra llarga fam una taula havem parada en el desert; amb un festí d'aucell ens haveu regalats; amb fruites suaus i amb aigua viva

SHYLOCK Com tu vulguis! Més els teus ulls jutjaran; ja veuràs la diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei! Jèssica!... no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa meva... Hei! Jèssica!... ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta llureia. Què fem Jèssica, que no vens? Jèssica! SHYLOCK Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.

Així que un devassall de bombolles va coronar la boca del poal, escampant-se en regalims per les seves parets ventrudes, la Malena va sentir una frisança estranya que li va fer córrer entre carn i pell una onada freda. Sense que els seus ulls el veiessin ni les seves orelles el sentissin, endevinava al seu darrera la presència d'algú.

Després d'haver desat el barret, amb el propòsit de no lluir-lo sinó en altres ocasions semblants, me vaig ajeure en el sofà. ¡Que s'hi estava! Com que m'havia llevat tan de matí, la son m'aclucava els ulls.

-Jaumet, ja veus que t'estimo, diga'm on és la nena. El gollut estremint-se de goig, restava amb la boca oberta i els ulls negats, sense dir res. La seva ànima neixia davant d'una estimació. La Roser es sentia ara penedida d'haver-se apartat sempre de son germ

-A mi em plauen molt, els matins- diu. ¿I a tu? -Alguns matins em van . Altres... no són tan pacífics. El nen no comprèn l'excepció. Aixeca els ulls amb una mirada incerta, vaga i diu: -Em plauria de morir un matí! És tot tan bonic, ara! -Bo, potser moriràs així, si el teu pap

Altrament, ¿quin joiell pot haver-hi més brillant que els seus ulls castanys enlluernadors, ni quina pedreria més fina que les seves dentetes encoixinades en unes genives de color de rosa, que es mostren de soca-arrel quan l'abundosa rialla obre l'estoig on estan embotides? No: per a en Garet no hi ha cap noia que se li pugui comparar ni de lluny.