Qui ho pagà, de moment, fou donya Dolors, que aquell mateix, vespre, en la solitud de la cambra, ne rebé l'envestida. Se vegé acusada de donar ales al desvergonyiment del foraster i fins d'aquissar-lo com a un gos contra d'ell, que ja començava a estar de ses impertinències cuit fins als ulls.

Per primera vegada, des de que el Rector n'eixí per al cementiri, posava en Montbrió els peus en aquella estància, tan saturada de l'esperit senzill i bondadós del sant home. ¡Quina impressió més fonda rebé a l'entreobrir la porta!

UN TROS DE PAPER fou, en son gènere, el primer periòdic publicat en català, i el públic el rebé tan de bon grat, que el mateixos escriptors contemplàvem amb estranyesa com cada dissabte en poques hores s

Tom veié l'avinentesa que se li oferia: -Mireu, Huck; això de ser ric no em fa pas tornar enrera de posar-me a lladre. -No? Oh! Malvinatge! Parleu de bo de bo ben rebé, Tom? -Tan de bo de bo com que ara estic assegut. Però, Huck, no us podem deixar entrar a la colla si no sóu respectable: sabeu? La joia de Huck va extingir-se. -No m'hi podeu deixar entrar, Tom?

I, oidà, mireu si no era així, que finalment en rebé una, de quatre pàgines, en la qual el minyó l'assabentava d'haver-se vist obligat a renyir amb el parent que l'havia cridat a Amèrica, home avariciós i malvat que, en comptes de protegir-lo, l'explotava.

No és per a explicar el desagrado amb què el bon senyor rebé semblants rebufades, a les quals no estava poc ni molt acostumat. L'opinió general dels presents, obertament contra d'ell declarada, acab

Sols dues persones semblaven no participar del general desori: l'una, la Montserrat, que amb la darrera encaixada rebé com una commoció elèctrica que li rob

Finides les exèquies i la complanta del monjo mort i colgat en la terra piadosa arruixada amb aigua beneita i signada per la creu, anaren-se els monjos cap a la ribera. El darrer d'entrar-hi fou el capdill d'aquells argonautes sants, ço és, mossenyor Sant Brandan, al qual, ans que s'embarcàs, aparegué un donzell i digué-li aquestes gracioses paraules: -Vulles rebre aquesta fragància de caritat, aquesta aigua i aquest pa de les mans pobrissones d'un servent de Déu. Sabràs que és ben llarg el viatge que us cal fer. Aquest pa i aquesta aigua, us duraran fins al jorn festival de la Pasqua. Rebé Sant Brandan aquesta gràcia de caritat amb mercès molt humils. De les mans que li havien donat el pa, volgué encara haver-ne la benedicció. La qual rebuda, començ

Mossèn Joan rebé la punyalada al mig del cor, i de tal manera ho demostr

Quína preciositat! I la persona que havia portat l'ocell artificial rebé tot seguit el títol d'Imperial Portador de Rossinyols en Cap. -Ara, que cantin plegats. Quín duo no serà! I hagueren de cantar plegats. Però la cosa no an