United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !
Sospesava les coses. Heu's ací un hom que tot el dia estava absort amb ses idees. En aquella cambra petita i fosca sempre immòbil, sentint la remor del riu i de tant en tant l'esquelleig dels ramats que pasturaven a les muntanyes veïnes, En Guim comptava les hores que la campana esquerdada del cloquer de l'església li anava dictant.
-Els has inventat: oi? va dir. -Sempre fas invencions d'aquesta mena. -No, rabí, no: no sóc jo, ni és Katel. N'hauria estat orgullós, d'haver inventat aquests bunyols; però donem a Cèsar el que és del Cèsar: n'escau l'honor a la petita Súzel... Ja saps qui vull dir: la filla de l'anabaptista! -Ah! digué el vell rabí, clavant en Kobus sos ulls grisos. -Vaja vaja!... i tan bons els trobes?
El vell rabí mirava la petita amb un aire tendre i paternal. Volgué ensucrar-li ell mateix el cafè, tot dient: -És una noia bona minyona, sí, una noia bona minyona; però és una mica massa poruga. Vejam, Súzel: beu una mica. Això et donar
Aleshores Fritz, esclatà: -Era la meva única alegria, David; no pensava més que en ella... i vet aquí que la donen a un altre! -Però qui... però qui? -Súzel- va fer ell, sanglotant. -La petita Súzel?... la filla de ton masover? l'estimes? -Sí!
Oh! Amb quín afany s'ho escoltava la germana més petita! I quan, d'allò més tard del vespre, va estar-se a la finestra oberta i va mirar en l'aire, a través de l'aigua foscament blava, pens
Artaxerxes era aleshores ja tan vell, que la més petita emoció podia endur-se'l; i en efecte, no resistí gaire temps el dolor que li caus
Però el que més gust li dava era la petita Súzel, decantada sobre la posteta ensabonant el blancatge, picant-lo i retorcent-lo, d'un tomb de braç, com una bona mestresseta de casa. Cada vegada que aixecava el picador, tot lluent d'aigua ensabonada, el sol, que brillava al damunt, trametia un raig fins al cim de la costa.
Tot davallant pel tirany en forma de zig-zag, Fritz esguardava la petita Súzel, que feia la bugada vora la font, els coloms que volaven en esbarts de deu o dotze al voltant del colomar, i el vell Christel, amb sa gran cougie al puny, fent tornar els bous de l'abeurador. Aquest conjunt camperol l'alegrava.
Es diu als amics «Bona nit!» i havent sopat, es va a l'estació sense fer nosa als de casa. Postdam, el Versalles de Berlin, és una bella petita ciutat voltada de boscos i de llacs. Ací, en les ombrívoles avingudes del seu parc extens de Sans-Souci, és fàcil imaginar el magre Frederic, amb aquell seu dificultós alenar, fent passejades en companyia del Voltaire dels aguts acudits.
La petita aixec
Paraula Del Dia
Altres Mirant