United States or Zimbabwe ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Prou n'hi ha, de bestieses! Vós, Pau, esteu de moltes orgues, i jo de molt poques. Apa! a desar aqueixa vaixella, i trompades a la maniobra! A veure si la garbinada ens estripa el drap o ens tira de pernes en l'aire. Aferrarem la mestra, i anirem amb el menjavents i la mitjana. -Ben pensat- va dir en Vadô. -Havent-hi revolutra s'ha de fer així, perquè sa vela grossa ès de massa mal manejar.

La idea que un altre estava a punt de casar-se amb Súzel li partia el cor. Volia anar a pendre un vas d'aigua per a entonar-se; però l'estrebada era massa forta, sos genolls tremolaven, i quan estenia la m

El propi doctor Massa, home infal·lible sempre que pronostica una defunció, ha fet la compra, li ha dit guapa i li ha posat tretze pessetes cabals en el palmell de la . Després la Francisca ha vagat la estoneta pels carrers de la vila, optimista i encantada.

-, senyora. La vella senyora estava decantada, i Tom l'espiava amb un interès estimulat per la inquietud. Massa tard endevin

El metge va dir que me cansava massa i que me traguessen de Barcelona, i jo, vinga bleixar ben fort, cada vegada que venia, perquè me traguessen més aviat... La nena se'l guait

No cal insistir massa sobre aquest punt! Esdevindríem melangiosos. Hi havia al nostre col·legi un condeixeble que nosaltres anomenàvem «Sandford i Merton». El seu nom veritable era Stiwings. Quin xicot més extraordinari! Jo estic que veritablement li agradava treballar. S'havia exposat moltes vegades a seriosos perills pel seu costum d'asseure's al llit i llegir grec.

-No: el Número 2, sota la creu. L'altra banda no és bona: es massa corrent. -Molt . Gairebé és prou de nit perquè sortim. Joe l'Indi s'aixec

El formatge certa semblança amb l'oli, i es fa dir massa « senyor». Li cal tota l'embarcació, travessa el cove que el serva; i encomana la seva olor particular a totes les altres provisions. No podríeu dir si menjeu tarta a la poma, o llonganissa alemanya o maduixes a la crema: tot és formatge.

Veu, aquest any entre sustets de bullangues, i un poc de còlera, jo hauria pogut adelantar alguna cosa; però la gent que visitava se m'ha esporuguit, i, ¡vagi'ls al darrera! Avui fa quinze dies que ningú ha trucat a casa meva. En quant a medis de curació no m'hi amohino; ja tinc massa anys per tornar-me a posar a estudiar.

Li prengueren el sac de , el besaren, l'abraçaren, el dipositaren en una cadira de braços, i li digueren què volia menjar. -No, no, no vull res. A * he menjat magníficament, massa. Encara estic tot empatxat. -Quina llàstima que hagis vingut en aquestes hores, i sense avisar! -Però vaja, alguna cosa has de pendre. Noies, conjumineu-li una sopa. I sempre hi deur