United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !
I l'ombra dels Boscassos els va caure al damunt, com engolint-se'ls. L'euga don
-On sou? va cridar el noi de Batet, mirant dins del molí. El gat es llepava la pota mig ensunyat, damunt d'una saca plena. El gos aclucava somiosament els ulls davant el sol ixent, i l'euga dins de la cort, de tant en tant, potejava en la foscor.
L'euga, dreta sobre la Penya-blanca, va tombar solemnement, seguint el camí, i els vailets varen veure de llisquentes la seva ombra sobre la terra -una ombra indecisa i esblanqueïda creuant la neulida claror que la lluna començava a fer.
-Arrapa't fort, que som al rierot! cridava empunyant al mateix temps les regnes. I bursa d'un cantó, estreba de l'altre, es feia l'il·lusió de que manava l'euga. La il·lusió només, perquè la pobra bèstia anava fent el seu fet, posant les potes ni un milímetre més ençà, ni un milímetre més enll
Allí, invariablement, l'euga allargava el coll a banda i banda, com si flairés l'aire del pla, i estirant amb molt compte les potes, tombava solemnement sobre la roca blanca que tallava el camí, i s'endinsava per la pendent d'un baixador.
I ell tornava: -Oi, que és gran?... I vinga treballar... l'endemà, mentre al lluny es sentien més vius que mai els cops de picador de la Munda, en Jan ja el llaurava aquell camp, amunt i avall, amunt i avall, darrera una euga roja, com son pare quan ell era petit darrera l'euga blanca. L'endem
-Calla o et tusto! digué en Pere en una foguerada d'ira per aquell ploricó, que vagament sentia que augmentava el perill... l'Antonet va callar, tot arrupit a la gropa... L'euga torn
-Doncs, per això mateix: si ei no en gasta i ve aquí per a refer-se, per què no ha de venir eia ?... Hi hagué un silenci. L'euga anava fent camí... -Ja ho ha dit, ja, aqueia dona- torn
-Oh, és a pagès, avui, la mare!... -Vaja, doncs, bona minyona... I va tombar pel carrer de Dalt. Davant de câl Lari es va tenir de parar. L'hereu enganxava l'euga i amb les mosques no volia estar quieta... -Xo... o... o!... malitsiga les mosques!... -I doncs, que no vol estar quieta?... -Ca... aquestes recondemnades de mosques, que senten canvi de temps!
Amb un pas seguit, l'euga s'allunyava del poble. I les ballades cada cop se sentien més confoses. L'Andreu seguia l'animal cada volta més cap cot. Allunyada la seva ànima del desfici de la cacera i del goig enlluernador del poble que va festejar-lo amb entusiasme, torn