United States or Vatican City ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però Margarida poc li volia tornar resposta; l'havia cremat que ell li digués «comare». Ell pregunt

I ¿quin dubte que era l'amor d'en Montbrió que l'havia transformada, infundint-li la seva ànima coratjosa i genial? Per a tothom les breus estàncies del jove en la comarca havien sigut causa d'impressió més o menys fonda.

El llum se m'apagava per manca d'oli... L'havia d'anar decantant perque cremés... Me moria de por... Creia veure l'ànima de l'avi en un recó fosc... Quines coses, Déu meu!... I no gosava sortir al carrer tot sol. Sotjava pel badall de la porta, esperant que passessis; quan t'he vist, tornat de mort a vida. Mentre parlava anavem caminant. Que era simpàtica aquella ingenuïtat, aquella senzillesa!

El mestre de música escrigué vint-i-cinc volums sobre l'ocell artificial. El tractat era molt llarg, i escrit en els caràcters xinesos més difícils. Tothom digué que l'havia llegit i l'havia comprès; perquè altrament haurien passat per estúpids, i llurs cossos haurien estat petjats. Així anaren les coses per un any sencer.

Jo no l'havia compresa exactament, i va repetir-me: -En donar-li aqueix coixí, marxar

Però ell no en sabia res, de tot això, i mai no l'havia vista a ella, ni que fos en somnis.

Vàrem donar amb ell quatre voltes a l'entorn de l'estàtua, i la hi férem veure des de tots els punts de vista possibles. Em sembla que, en definitiva, vàrem donar-li la llauna d'allò més; però el nostre objecte era que li restés ben gravada. Li contàrem la història de l'home que muntava el cavall; li diguérem el nom de l'artista que l'havia feta, el pes i l'alçada.

-Deixeu-me guaitar per sa popa, que vui veure es temps, avi. Encara que no sigu tan ric com vós, voldria que s'oratge no matinegés massa, que Sant Martí encalmés es vents des seu estiuet, i que aquest viatge fos de força durada. Mai me l'havia passada tan . -Doncs dem

Per cert, que la primera vegada que va tenir a la vista una d'aquells imatges, va romandre un xic sorprès de l'aspecte brau i ferm que presentava el poeta. Sense saber per què, ell se l'havia figurat un home pàl·lid, xuclat de galtes, cara llarg... i li sortia un tipus sanguini, amb unes carns fortes, uns llavis molsuts i coll de toro, que denotaven exuberàncies de vida.

Les demés carreres -medicina, farmàcia, etc., encara que molt honorables, venien a ocupar un ordre inferior. La militar la tenia descartada. Des de que la política, deia, l'havia deshonrada, fent-la servir d'escambell a totes les humanes passions, no podia ésser l'ideal d'un fill de família que s'estimi.