United States or Singapore ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Tu, desgraciat! -, el més desgraciat de tot el món. -No diguis això- va fer el vell David, -no diguis això; em parteixes el cor. Què t'ha passat, doncs! -No et burlaràs de mi, David?... T'he fet força mancaments... m'he rigut de tu ben sovint... no he tingut les consideracions que eren degudes al més vell amic de mon pare... No et burlaràs de mi, oi?

»I totes aquestes malediccions et succeiran i et perseguiran, i reposaran al teu damunt fins que siguis exterminat, perquè no hauràs obeït la veu de l'Eternal, ton Déu, per a servar sos Manaments i les Lleis que t'ha donat!» -Aquestes són les paraules de l'Eternal! afegí David, aixecant el cap. Mir

¿Què no't sembla superba aquesta obra? li deia l'un. ¿Què no t'ha seduït, com a tots nosaltres? li saltava un altre. -Què no la trobes forta i nova i veritat aquesta aspra concepció del món que respira tot el drama?

Sigues malcarat ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu. Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho, te dic.

-Mira el ciri com crema... Agenolla't Senya't!... Prega! Prega força! ¿Que no estàs content? Quin posat fas? li deia l'Elena sacsejant-lo com si volgués deixondir-lo d'un somni, i el soldat estava embadalit i no li responia. -Jani meu, què penses? mira el Sant Crist! Mira com t'ha salvat! Dóna-li les gràcies! ¡Agenolla't! tremola! plora! prega! ¿que no estàs content? -Massa!

-Tu, Fritz- continuà, sense escoltar-me, -ets un digne, un brau minyò; el Cel t'ha posat damunt la testa innombrables benediccions; no cal sinó veure la teva bona cara, la teva mirada franca, el teu somriure ple de bona jeia, per estar alegre... En una paraula portes sort a la gent, és positiu... Sempre ho he dit, i la prova ... ¿La vols saber, la prova? -, per ma fe!

VIOLA M'ha amparat y ha tret l'espasa per defensarme, senyor, però després m'ha dit no quines extranyes paraules que més semblaven follia que altra cosa. DUC Ah gran pirata!; lladre marí! Quin temerari atreviment t'ha fet caure a les mans dels que ab ta terrible escomesa ten vas fer tos enemics irreconciliables?

Sota una estesa de blanques veles fresques de mullena, veié vermellejar, com una rosa dins un joc d'ombres i besllums lilials, la cara rodona i xamosa d'un home d'uns quaranta anys, vestit de blau i molt negre de cabells, d'ulls i de celles, el qual, mig ajagut, s'anava incorporant i li signava que s'atansés. -Ep, Temme, ep! Sóc jo, qui t'ha cridat. -Vós, Bonosi Ramoneda! I què voleu?

-Ja m'ho pensava, que ho pendries així... -Mes de cop se dolcificà. -Nosaltres ho fèiem per un ben fer... Mes, si t'ha de trastornar... I, tornant-lo a reprendre la recança, acab

-Però ¿no tems que l'altruisme minvi les íntimes afeccions de l'ànima, en perjudici dels teus drets? -No, perquè m'has dit que conceptues la família com la base de la societat, i l'amor als altres t'ha de dur per força a l'exaltament dels propis.