Les aigües grasses de les feines domèstiques traspuaven al llarg de les parets; i, si cal dir la veritat, la flaire no era bona. A la porta del pati hi havia un captaire cristi

-, ja pots baixar, company; ja ets davant la teva porta, li digué Hâan. Ell mir

Allà, En Guim posava la cama amb tota la fervor que li donava aquella munió de gent guarida per tota la contrada, i a voltes, veia En Joanín guardant el ramat com cada any... Ara el veu que porta una arma, frisós de disparar a la fera que no surt, i En Joanín, es neguiteja i canvia el ramat de lloc tot sovint. Crida els gossos d'atura, petits i peluts, que ajunten el ramat escampat.

I va posar-se a tocar, tot cantant: Roseta, cos lleuger dóna'm el teu cor o, si no, em moriré! No es cansava de repetir la bella romança, i la cosa durava vint minuts llargs, quan es sentí un petit renou a la porta: algú trucava. -Veu's aquí David- digué, tornant a tancar ben de pressa el clavecí. -Quines rialles faria, si em sentia cantar la Roseta !

Finalment, a la tremor de l'empedrat seguí la fressa menys forta de la carretera; passaren sota la porta de Hildebrandt, i Zimmer, tornant a posar el corn en creu, reprengué el fuet. Dos minuts després, corrien com el vent pel camí de Bischem; els cavalls botaven, amb la cua voleiant.

Sperver va callar alguns instants i en acabat afegí: -Per ma fe! Caço encara, com en altres temps, i bec tranquilament amb un amic una ampolla d'Affenthal o de... En aquell moment una empenta va sorollar la porta. Sperver es va interrompre i va parar l'oïda. -És una rauxada de vent- vaig dir-li. -Oi no, és altra cosa.

Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i procur

Una hora més tard trucava a la porta la majordona, avisant que quasi no plovia i que la xacolata es refredava a la taula. Ell s'incorporà; mes, com sentís batre les canals al pati, comprengué la mangauxa de la dona i torn

LLORENÇ Aon vas? LANCELOT Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a sopar a casa de l'amo nou, el cristià. Jo tinc qui em porta la torxa, ja. SALARINO , bon Déu! Jo desseguida estic apunt. SOLANIO Jo també hi corro. LLORENÇ Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Gracià, a casa seva. SALARINO , va . GRACIÀ No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jèssica?

Al mateix temps va empènyer la porta i l'aire fred del defora va entrar en el passadís. La flama es va posar a fer torterols, enjegant guspires en totes direccions. Em vaig creure davant d'un abisme, i vaig recular, esglaiat.