Ben considerat, ja hi posava el coll, també, don Eudald. ¡Mireu que passejar sos anys i xacres per aquelles altures a tals hores de la matinada, amb aquella blanor de broma que li rosava l'abric, amb aquella fosquedat que quasi no bastava a mitigar la lluna al ple, i respirant les emanacions salabroses de la boirada, que era d'aquelles que, com diem a muntanya, els gossos no s'obiren la cua!... I tot per arribar primer a la jaça de Cortils, guanyant per m

Jo et puc assegurar que cap minyona com aquesta sap anar a informar-se de la salut d'un malalt, rebre una visita, fer-la entrar a la sala... Quan un senyor surt de casa li ofereix el bastó i el barret, l'ajuda a posar-se l'abric. Divendres passat el senyor Buixeda va fer grans elogis del seu bon estil. Diu que aquí són comptades les cases que saben educar el servei.

Els vaig indicar a en Lluís. -...veus?... són allí. -Vols dir? -va fer ell, avançant alguns passos vers el turó. En Xaneta el deturà, subjectant-lo nerviosament per una de les valones de l'abric.

I, mentre deslligava l'abric que a prevenció duia a la pera de la sella, emprengué desesperat la trotada, empaitat pel vent pluig i entre xarbots d'aigua fangosa.

Maristany és un dels metges més lacònics de Barcelona; a penes diu quatre mots en tota la visita. En arribant mormola un Déu-vos-guard: dies, ni això. -Déu lo guard, doctor- fa l'Adelaida amb una veu fatigada. Prou es deleix per a fer-li innombrables preguntes: no gosa. La severitat d'aquest metge l'inspira un respecte supersticiós. -Com anem- diu ell, tot llevant-se l'abric.

Alguns xicots s'ofereixen a portar l'animal, però el senyor Batista, sense tornar-los resposta, agafa el gall, s'embossa la capa, dóna el braç a la seva esposa, i així se'n va cap a casa amb la pobra bèstia condemnada a mort, que es despedeix del món traient el cap per sota l'abric del que la porta.

-Ben extraordinària: paraula. vaig murmurar jo. -Quant creu V. que pesa? demana George. I el vell respon: -Divuit lliures i sis unces. (Llevant-se i ficant-se l'abric.) . Far