United States or American Samoa ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els vaig indicar a en Lluís. -Té...veus?... són allí. -Vols dir? -va fer ell, avançant alguns passos vers el turó. En Xaneta el deturà, subjectant-lo nerviosament per una de les valones de l'abric.
I tots dos callaven, però cap dormia, presentint a l'altre despert. I les ventades seguien i quan passava el vent, gemegava al lluny aquell remoreig etern dels camps flagelats, potser fets trossos. Qui sap si dorm! pensava la Madrona al veure'l tant quiet, -però tot d'un plegat sentia com movia un peu, frenèticament, nerviosament, sota el llençol.
Mentrestant en Xaneta no parava de rebolcar-se nerviosament, ara d'un costat, ara de l'altre. A cada moment s'incorporava, treia el cap per sobre el marge i traüllava per entre les mates. Després, com si aquell tripijoc no bastés a la seva nerviositat, se pos
Oh, la brusa d'estar per casa!... Jo en tenia una de blava, un xic descolorida de tant anar a la bugada... i els tips de jugar que m'hi havia fet, amb aquella brusa tan ampla, tant fresca!... El que més m'agradava quan començava a fer calor, quan ja donava gust sentir-se a les munyeques la frescor de l'aigua temperada per l'escalforeta de la primavera, era fer temporals... Agafava un picador, me'n anava al safaretx, i hala, vinga inquietar l'aigua, paletada amunt, paletada avall... i semblava que l'aigua es reinflés... darrera del picador en moviment, hi quedava un buit verdós del llot del fons... i darrera del buit, venia corrents una onada que a l'omplir-lo rompia en el picador i m'esquitxava de frescor... I més enllà, per tot el safaretx, mil onadetes es gronxaven, pujant i baixant, fresques i alegres; damunt d'elles la sobreixida del dipòsit d'aigua, escorrent-se per molsuda tosca, queia desfeta a gotes, formant un ruixat, i en ple temporal, ma joguina predilecta, un falutxo de veles esteses, es capbussava nerviosament... anava i venia d'un cantó a l'altre, topava per les parets amorrant-s'hi amb toçuderia, com si busqués un forat per a fugir de la tempesta...
-Oh! Quin home n'hi ha, de vostè! deia nerviosament en Llissàs, encarant-se amb en Montbrió. -Tant de bò vingués a nostra terra, que encara faríem quelcom de profit. Jo començo a ésser vell i valc poca cosa, mes amb vostè encara hi arriscaria una valenta campanyada.. i aquí té un floret de minyons que jo li jur que ja dansarien darrera seu.
Paraula Del Dia