United States or Poland ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Però, fill meu, ¿que t'has tornat boig per marxar amb semblant temps? ¿No havíem quedat en què m'esperaries si seguia la torbonada? -L'he esperat fins que m'han fet a fora. -Sants del cel! exclam

Ell ja ho diu: ¡No em falta més que una caseta a fora! I jo ho crec! Veuen?... Perquè el veig molt afectat amb quatre testos que al balcó.

I era tan fort, el seu desig de veure llestes les obres, que no s'acontentava amb fer de manobre a en Tomàs, sinó que, traçut com era, fins alguna vegada, quan el vell era fora, li havia agafat les eines per rebatre un tros de paret o lliscar algun revoltó mal enllestit.

Així que veu blanquejar en els vidres entelats de sa finestra el primer llustre matinal, salta del llit, s'afanya a vestir-se, i surt a fora el portal de sa casa solitària. La casa és lluny de poblat. S'alça en un pujol, vora la mar, entre figueres i sarments. Encara és força fosc.

-També ho conec ara així- digué el Rector descoratjat. -Mes, qui s'havia de pensar que li vingués tant de nou! Aquest home viu fora del món. Després d'alguna pausa afegí: -En fi, hem d'esperar que, si convé, Déu hi far

SIR TOBIAS És un gallofa; fòra de la pavana o els punts del minuet, lo que tinc més avorrit són els borratxos. OLIVIA Emporteusel. Qui els ha fet això? SIR ANDREU Jo us cuidaré, sir Tobias; us curaré a tots dos. SIR TOBIAS Cuidarme vós, cap de ruc, totxo, talòs, cara d'ensa ètic, pallús! OLIVIA Que'l portin al llit y que li curin les ferides.

Així són ordinàriament els mensurs bisetmanals, en els quals un estudiant pren part una dotzena de cops l'any si fa o no fa. Altres n'hi ha en els quals no s'admet gent de fora.

¡Quant més valdria que admiressin l'univers amb tota tranquilitat, mirant per la salut i estalviant el que gasten fora de casa! ¿Que es pensen que llevant-se de matí han de veure algun ase volar? ¿Que es pensen que trobaran las muntanyes fora de lloc o els peixos amb paraigua? No es cansin que per de matí que es llevin no hi trobaran res de nou en el món.

-Sabeu que són prop les nou? ens cridà. -Nou... què? vaig exclamar, llançant-me fora del llit. -Hores! Que són les nou! replic

-Dos quarts de tres! ¡Juanín, si no volem no farem res! ¡I avui fóra llàstima, és un bon dia!... Pare i fill van apressar-se sense dir-se un mot; calamarsejava i el fred entrava fins al cor d'En Joanín! Era una matinada sense estels, trista, molt trista, com una faç sense ulls! Matinada muda sense cantúries d'ocells. Matinada d'enyorament i temença.