United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ja s'és dit que l'àvia de cal Carolí s'havia ferit i que la néta l'aconduïa mentre la nora seguia treballant a la fàbrica. Una vegada al matí i una altra a la tarda, el senyor Reguera anava a veure la malalta; i, com això dur

-, no cal pas que l'aneu a cercar. De rellotges rai, no en manquen. Veureu, que aviat n'hauré trobat un. Va guaitar cap a la banda de terra, i exclamà: -Vatua! Tot just són dos quarts de dotze; i en Pau Ternal, que tot ho passa per ses busques minuteres, no ens dar

Cal reconèixer que mossèn Joan no era el mateix d'abans. Havia desaparegut aquell capell

-Tot això em sembla molt : ara només cal que no facis algun paper ridícul. En Lluci

El jorn de l'aplec de Sant Magí, la Roser no va anar-hi com cada any a les ballades que es feien a l'era del mas Negre, i això que aquell any tocava el flabiol el jaio de cal Roc, que refilava com ningú.

De tots els procediments posibles per a fer-se remolcar, el més sensacional és el remolc per noies: el recomano a tothom, car és cosa divertidíssima. Cal sempre tres noies, per a fer seguir la barca: dues que estiren la corda, i una altra que corre d'ací d'all

-Llestos! -va dir en Xaneta, asseient-se a prop del parany. -Són pastorells. -No cal que maldem. Cada cosa a son temps i ets naps per s'Advent. Sa passa és finida per avui. Hem de plegar es ram.

No cap importància el dir: «Ahir a la tarda vaig agafar quinze dotzenes de perques», o : «El dilluns darrer vaig pescar un gobi que feia tres peus, del cap a la cua, i pesava divuit lliuresSón confidències sense habilitat, sense traça, que demostren coratge i res més. Un pescador com cal, s'avergonyiria d'emprar semblant sistema; el seu tarann

-Plega, home- li deia la Malena: -encara no'n tenes prou, de tot el dia? -Cal aprofitar les engrunes. -Emprò tenes de descansar. -Pas per ara. Ja vindr

-Foc! Foc al Pairé, a cal Blaset, al molí! Santa del cel, que tot crema! repetien les veus més properes dels veïns que, plens de terror, corrien d'ací d'allà, sense saber lo que es feien, o, millor dit, que més que pensar en socórrer les necessitats agenes, sols se preocupaven de les que a ells poguessin venir-los-hi, ja que ni per un moment dubt