United States or Israel ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vina amb nosaltres al cel!... vina!... Elsa meravellada féu un sospir i un lleu somriure va clarejar en son esperit.

És ben seva! i va tapar-se la ferida que li sagnava i va somriure fent una moxaina a la seva promesa. ¡Ara, estic content! L'Elena va trencar en un plor ple d'un sentiment desconegut.

I tant de cor va parlar, i tanta veritat resplendia en els seus ulls, que el sacerdot, com si llegís en la seva ànima, va restar convençut que el canvi sofert pel minyó no era cosa enganyadora; i, després de sentir-se sotragat per una esgarrifança de felicitat, va somriure triomfalment i es va oferir a anar, ell en persona, a cloure el tracte amb el ferrer.

Aleshores compareix la Nit; posa dolçament la seva , com una tendra mare, sobre el nostre front febrosenc; envers ella fa girar les nostres petites persones, tot llàgrimes, i la veiem somriure. No parla pas, però nosaltres comprenem el que diu, i posant-se sobre el cor les galtes ardents i enrojolades, ella fa esvair-nos el sofriment.

El pobre Huck estava massa anguniat, per a somriure; però el vell rigué fortament, joiosament; sacsej

Jo vaig agrair en silenci l'atenció i la franquesa fent una lleugera inclinació de cap i un somriure una mica ruborós. En Víctor em féu passar per un hall ; després pujàrem unes escales, arribàrem al primer pis, s'obrí una porteta blanca, i jo vaig entrar darrera d'ell en una habitació una mica fosca, lleugerament perfumada de paper d'Armènia.

Al capdavall, aixecant els ulls, va dir-me, amb un somriure benvolent: -Podeu romandre aquí, Nicklausse ; hi estareu en el lloc de Kasper, que se n'ha d'anar dem

-I abans un hom no la veu, ni que sigui de pas, ni en acabat tampoc? -No. -Aleshores, cal absolutament apoderar-se'n! vaig exclamar; -això no és natural. Cal saber que cosa vol, què cosa és, d'on . -Apoderar-se'n! va fer el monter amb un estrany somriure -apoderar-se'n! I va moure el cap amb aire melangiós.

Encara veig el refiat somriure al volt d'aquells llavis que amb tanta autoritat i determini deien mots de joia o de marriment. »Quan penetra el vaixell entre les muntanyes com una barca del país de les fades, mant estranger ve a l'església i en visita el soterrani sepulcral. Pregunta el nom dels reis, i els noms ressonen amb un so mort i oblidat.

I va somriure amb un goig puríssim, i va beneir el seu ofici de pescador; perquè ¿quin altre proporcionava uns obradors tan esplèndids i ben olents? L'aigua era tan clara, que, allí on era poc profunda, quasi es podia dubtar de la seva existència.