United States or Ecuador ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'Adelaida era lluny encara. Ell seguia trotant i pensant. Encara que les seves insinuacions signifiquessin alguna cosa, no eren pas un lligam indissoluble. Es veia com un minyó que fa volar un estel: l'estel tiva, tiva... però, abans no l'arrossegui, pot obrir les mans i abandonar la corda.

Si mentres juguen algun ne plora, ell s'emporta les culpes i rep quatre clatellades de l'autor dels seus dies, perquè els demés s'avenen i l'acusen. Ell no pot tocar cap joguina dels altres, però, en canvi, ha de suportar que els altres germanets li xafin els soldats de plom i li esquincin l'estel.

-Mare de Déu, ¡quin tràfec hi ha en aquesta casa! -Mira, Munda, agafa el plumero i passa'l una mica per aquests mobles, que estan que s'hi pot escriure. Miquela, vés a escombrar l'escala i frega els poms amb una mica de blanc d'Espanya. Ai, tinc un cap com un bou! -Mare, ¿em deixa anar al terrat a fer volar l'estel? -Vés all

En fi: va ser tal el contento, que el xicot va demanar altra vegada per anar a fer volar l'estel, i sa mare, distreta, l'hi va concedir. A l'últim van quedar en que es farien els mobles i que per Nadal fóra el gran dia. Avui som a Nadal. Ahir vespre, al camaril de la Mercè hi havia un casament. ¡Què m'agradaria de veure ells dos quina cara fan!

-No, senyora: no li deixi anar, que s'enfila a la barana i pot caure. -Ai, tens raó. Noi! Noi! -Què mana? -Que no te'm moguis d'aquí. Ca... ¡Si jo no lo que em dic ni lo que em faig! El xicot, a pesar de ser un ganàpia de tretze anys, rebot el fil de l'estel, es posa a fer el bot en un recó del menjador, i els ulls li comencen a espurnar com un tall d'esbargínia quan el salen.

L'estel Artur resplendia sempre sobre el meu cap. I aquella mar, aquella mar... ¿Era també desvari, allò? Tant de , que ho fos! De vegades perdia el sentit de la realitat. Érem sers de l'altre món que, sotjats per l'ull de Déu, seguíem una navegació fatal i misteriosa. La barca era una mena de sepulcre.