United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !


Feu retirar de tots els teatres on tocava els guàrdies que es posaven a cada cantó del marc de l'escenari. Li feien una enveja terrible... i el distreien. Després, va fugir de les converses abans de sortir en públic, primer, prohibint l'entrada al recambró a tots, amics, coneguts, crítics i admiradors, després, no sortint dels hotels fins que l'avisaven que havia tocat el timbre per començar.

Això diuen que és la revolució, i jo no si res que veure amb el daltabaix que tu predicaves allavors que demanaves sang nova, si que, si hem de jutjar per l'esverament de la gent pacífica i per l'aspecte de certes figures noves que arreu se veuen i que semblen escapades de presiri, més crec que és aquell cataclisme que tu profetisaves, en vista de què els que devien vetllar no feien sinó dormir.

Fanen era un home de seixanta anys, propietari de les grans prades que s'allarguen a la vora del Losser, un home ric i no obstant senzill en els seus costums; gros, baix, vestit d'una samarreta de drap, cofat amb un llarg capell de crin, amb la barba larga de vuit dies, tota grisenca, i les galtes rodones i grogues, solcades de grosses arrugues que feien cercles.

Una font pacífica del temps de Carles III, dissimulada sota la molsa, presidia tertúlies d'ocells; i la pueril dolcesa de les campanes d'un convent de monges, les quals feien els millors brodats i les millors confitures de la contrada, completaven l'embadaliment d'aquell edem.

D'allí fan dues etapes, set parasangues í arriben a la vora del mar, a Trapezunta, ciutat grega, poblada, en el Pontus-Euxí, colònia de Sinope, en el país dels Colcs. Hom hi sojorna una trentena de dies en els pobles dels Colcs: i des d'allí, feien excursions de saqueig per la Còlquida.

Ahir una pila de gent ne feien mofa preguntant: -Que la llepa l'arquitecte? -Que la volen rifar? -Que la tapen amb papers? -Que va en camisa? Per amor de Déu tornin-la a embrutar! Ja que és tan dolenta, al menos que no es vegi. Sempre m'ho vaig pensar, que els emblanquinadors en farien una de les seves. ! ¡Ara m'han emblanquinat la fatxada del teatre Principal! No li faltava més que això!

Xicotassos com uns Sants Paus, que abans sols pensaven en xefles de paiellas i mam que te crió , i feien burla de tot quant tirava a ordre i vida arreglada, els veureu ara subjectes al caldo de gallina, al te i a la més severa sobrietat. Abans de ficar-se al llit calculen si en tindran prou amb dues flassades, i, si el temps refresca, se n'hi posen tres.

-Aviat hi serem, mare... no ploreu, no tremoleu! i les onades avançaven i li voltaven les cames d'escuma; emportant-se'n sorra sota els peus el feien aturar per a no caure a l'aigua. Semblava que'l mar tenia el desfici d'esborrar les petjades dels peus nus d'aquell pescador. Aixís arrib

Talment semblava un ofici funerari ofert per la solitud. El ciri exhalava una oració de claror plena, de misticisme, la llàntia espargia l'encens, la cera plorava pels morts i tots els estels del firmament feien la pregària pel temple obert al cel on el Sant Crist, heroi, romania reblert de gotes d'aigua beneïda que davallaven lentament aturant-se per les ferides i tenyint-se de vermell.

Per tot veia nimfes que em feien l'ullet, bruixes que semblaven àngels, mores que em recordaven el paradís de Mahoma, cantineres, pageses. I, això , tot bonic, tot hermós i tot bellugant-se al compàs de l'esbojarrat rigodon o de la gaxonda americana. Quan el sol em digué lleva't , havia fet el ferm propòsit de no tornar al ball fins a la setmana entrant. Parlem de l' Africana? ...