United States or Liberia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sperver coneixia tots els recons d'aquell estatge espaiós; tan aviat girava cap a la dreta com a l'esquerra. Jo el seguia, desalenat. Finalment va aturar-se damunt un ample repl

La Nieves romangué dreta, com una estàtua, durant un minut llarg. Al traspassar la llinda, li caigué a la m

El sol, prop de la ratlla, es mostrava vermell, d'un vermell de sang. Uns núvols flonjos i grassos s'encastellaven i s'eixamplaven a la seva dreta, amenaçant tapar-lo en menys d'una avemaria. -Que estrany, que el noi no sigui aquí! va pensar en Biel. I, sense saber per què, el cor va fer-li un salt.

I quan partí d'Efes per ser presentat a Cirus, recordava també que un àguila li havia fet un crit a la dreta, però aturada; l'endevinaire que l'acompanyava havia dit que això era un gran averany, i no pas per a un home particular, i revelador de glòria, baldament penible: perquè els ocells on més ataquen l'àguila és seguda.

En Serrallonga i ella se'n van del capdamunt de la fila al capdavall. Diu ella: Jo, encara que sia dona, hi pendré la meva part . Tiros i música. Els de l'esquerra van a la dreta: els de la dreta a l'esquerra; i els dos protagonistes passen del capdavall al capdamunt. Més parells de versos, més escopetades, més cops de bombo, més anar i venir.

Hi hagué un zumzeig de vestits, i la gent dreta s'assegué. El noi la història del qual reconta aquest llibre, no la gaudia, la pregària: només la suportava, i encara gràcies.

Així s'acorda: es formen les columnes de companyia. Xenofont va de la dreta a l'esquerra i diu als soldats: -Companys, aquesta gent que veieu és l'únic entrebanc que ens priva de ser ja all

No tenia sinó sos bells cabells rossos caient en llargues trenes damunt la seva espatlla, per tot ornament; un mocadoret de seda blava velava son si primicer; una cotilleta de vellut, amb tirants blancs, dibuixava son cos graciós, i vora d'ella, dreta com una I, estava l'àvia Anna, amb els cabells grisos ficats sota la còfia negra, i els braços penjants.

Mireu aquella llum, sobre els pics llunyans. Oi, que n'és, d'encisadora? -Parlant de la naturalesa- digué George -Quin vos semblaria el camí més curt per a baixar? El camí de la dreta, encara que un xic més llarg, domina perspectives més extenses. -Una perspectiva és molt semblant a una altra- digué George. I Harris i jo el seguírem. Però no arribàrem a baix tan aviat com era el nostre compte.

Dreta al meu costat, m'estira la capa dient: -Vina, anem, Minguet; anem cap a casa. I, abans de que em pugui revenir de la sorpresa, s'esmuny per una baixadeta i guanya el corriol que s'obre entre la penya i el precipici. Ni esma tinc per a seguir-la, com no sigui amb una mirada, amb la qual se'n va tot el meu esperit.