United States or Philippines ? Vote for the TOP Country of the Week !


T'agrada rostit?... Déu vos salve reina i mare de misericòrdia... Ai!... Mare de Déu, quin cap tinc!... Aixís seguí el primer misteri d'aquell rosari i, en començar el segon, plegaren, entre rialles.

Arribar a la ferreria, caure a terra a l'empenta d'un cop de puny, i esmicolar-se el poal en deu mil trossos en topar amb els rierencs de l'empedrat, va ser obra d'un dir Jesús. Tenia la m

Sortits en d'aquest primer perill, alçàrem el cor a Déu. El nostre cor era ple d'agraïment i tremolava, com un salteri de deu cordes. Bandejats d'allà, qui sap els dies que caminàrem i les terres que passàrem, sempre de cap a l'Orient. Arribàrem en un lloc admirable, poblat d'arbres altíssims, bellament espletats de fruites sucoses, dolces com la mel.

I vaig sentir el feble gemec de la pobra mare. -Menut! menut!... menut meu! I després res: les palpitacions del meu cor repercutint els meus membres i com sonant per tot arreu convertides en rellotge de l'univers. Gràcies a Déu, va ser més la por que el mal.

Després féu, aturant-se als peus del llit: -Però si l'estimes- exclamà, -Súzel deu saber-ho; és clar que li deus haver dit. -No he gosat.

Tots guaitàrem a l'entorn, aleshores. ¡Mare de Déu, i que era tard! ¡Com havia passat, el temps! Ja l'ombra de les muntanyes s'estenia fins qui sap on de la mar. El garbí havia caigut. La flama en la qual en Paiús encenia el cigar no oscil·lava gens ni mica, i la cerilla va cremar fins que, llençada a l'aigua, s'hi apag

Des d'allí, fa dues etapes, deu parasangues fins a Peltes, ciutat poblada. Hi romangué tres dies, durant els quals Xènias d'Arcàdia celebr

-Ah, Déu meu! us la confiaria amb plaer- exclam

Continuaren parlant en veu baixa per algun temps. Al cap d'una estoneta un gos féu un udol durador i llòbrec a la part de fora: a uns deu peus d'all

Quan la Monja s'alça tots es posen drets i quan s'agenolla tots fan besar les lloses fredes del temple a sos genolls endurits. Quan la Monja es fixa amb mirada reptadora, s'apaivaguen les converses i moren els somriures continguts en els llavis irreverents... i aixís, davant la indiferència innocent d'aquell pinyoc de dissortats, passa l'aroma vivificant del mateix Déu.