United States or Réunion ? Vote for the TOP Country of the Week !
Les estrelles parpellejaven en la profunda blavor del cel. Les vèiem guspirejar entre les branques, pel cim dels laberíntics passadissos humits i frescals, formats de brucs i arboços, embaumats de la flaire subtil dels tomanyins i sajulides. I barranquejàvem molt, pujàvem sense pendre alè, ens apressàvem de valent, i sempre fèiem tard.
Sola, en la blavor del cel, la campana sent els corcs que s'entaforen per la fusta revellida i veu les rels que furguen entre les pedres del campanar i una aranya aixoplugada en sa foscor va teixint, teixint fent vida retirada. La cadena de la campana, com una corda de vaixell trencada pel temperi, branda en l'aire fora del cloquer, amb l'oreig que desperta les flors cada matí.
La plana jeia roja, fumejant de vapor sota la xardorosa serena del cel rodó; les cigales neguitoses teixien entre les fulles dels arbres son cant atrafegat, amb un rítmic socatreig de teler mecànic. Una munió d'orenetes lliscava per tot arreu, a frec de terra, amb un flonjo brugit de ploma, que sonava calladament en l'immens silenci d'aquella plujada de sol. Volaven tan de pressa, que feien com un coeteig de punts negres ratllant la rojor dels camps. De tant en tant, alguna de elles, al tombar, s'aixecava sobre el vol de ses germanes i quedava un instant clavada sobre la blavor del cel... les ales esparracades, tota negra, en la blavor del cel... llençava un xisclet, i es tornava a aclofar a terra, volant avall, avall... fins a perdre's en la cendrosa rojor dels camps llunyans, sempre apletada, sempre llisa, ondulejant suaument... I la calma solemne s'anava esbardint serena per sobre el pla estès, tallat de tant en tant per les siluetes de la gent que treballava, el front a terra, les mans removent la terra, aspirant el baf de la terra enxardorada, enxiquint-se, enxiquint-se, més petites com més llunyanes, fins a perdre's de vista all
Ara al lluny es veu negrejar una cosa que puja i baixa i s'atansa amb lentitud. Com que es fa fosc, aqueixa lentitud es fa basardosa. La tenebra s'acosta més de pressa que el cos que puja i baixa. L'aire ha perdut la transparència, el cel la blavor, i el neguit es fa lloc en les ànimes i regna per tot, com el cant dels grills.
L'aire era ple de claror; el cel ple de blavor i els ulls plens de gaiesa. El temps era abonançat i la visió victoriosa de l'Andreu féu esclatar rialles, crits, exclamacions.
-Es va negar amb es llagut de'n Tem... fa tot plè de temps... al mencus dos mesos... fugiu! que piquen! Sobtadament la canya del vell pescador s'arqueja i es sacseja frenèticament, convulsa; el pescador tira i amolla, i d'entre la blavor del mar surt cuetejant un peix tot d'argent. En Jan romangué com extasiat pel dolor, immòbil, amb la boca oberta, els braços caiguts.
Allí l'Angeleta fent pasturar la vacada, passava les hores lentes, quietes com a hores de malaltia, espargint sos ulls per les immensitats que la voltaven, gaudint l'encís dels cimals clapejats de neu, de les matinades calitjoses, dels núvols que avançaven per la blavor del cel canviant de forma calmosament.
-Conto que sí- va respondre en Pere, mirant en la intensa blavor que tot ho esbarzerava.
No, no és pas el fred: és una mena de mort que passa per la terra obeint a un ritme anyal, per l'estil que passa periòdicament la son sobre els nostres ulls. El dia és lleig. La blavor dels llunys desapareix sota la boira. Els núvols projecten ombres erràtiques sobre els plans i les muntanyes.
La carreiera tan suspirada s'estenia ja a dret fil davant del poble, roja de la rojor dels camps enfonsats, a trossos grisenca de la grava apilotada, fins a perdre's al lluny en la polsosa blavor d'un aulet.
Paraula Del Dia
Altres Mirant