United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, com el grill. -Jo crec que la gent s'ha tornat boja. Tothom es queixa que no es guanya res; però jo el que veig és que cada dia hi ha més luxo; tothom va al trayatu ... no ho puc entendre. Un prou estalvia, retalla d'aqui, retalla d'alli i ho passa amb prou feines... -Oh! cada casa és un món, senyora Tecla!

-Però, fill meu, ¿que t'has tornat boig per marxar amb semblant temps? ¿No havíem quedat en què m'esperaries si seguia la torbonada? -L'he esperat fins que m'han fet a fora. -Sants del cel! exclam

En fi, és allò... -Katel! -Què mana, senyor? -Surto; me'n vaig a pendre l'aire: cal que faci una bella caminada. Però... tornareu a migdia? -Em penso que . En tot cas, si a la una no he tornat, despara la taula: ser

Però, en aquest precís moment, en Melrosada s'ha tornat groc com la cera. Una de les lligacames, afluixada amb excés, ha anat relliscant pels calçotets i s'ha desfet: Si en Melrosada dona un pas, est

Mai més no ha tornat a l'encontrada. Al cap d'alguns dies la gent no es recorden ni de que al món hagi estat. Sols la Fineta, que ha esdevingut malaltissa, hi pensa; a voltes, amb esborronament: hi pensa amb esborronament i... és estrany!... amb certa mena de compassió i enyorança. A l'hora dels crepuscles, quan est

-I no hi ha altra cosa, Sperver? Ell mogué el cap greument. -I el comte? -Ha tornat... Va ! Haviem arribat a l'avantcambra. Gedeon toc

-Divertiu-vos força, senyor- respongué el vell masover, asseient-se vora el timó. Súzel s'havia tornat pàl·lida; Fritz va pendre-li la m

-Si: perquè en Ramon és un home com un brau, i, ja veuràs, totes aquestes mosses solen tenir el seu pinxo! La noieta -de quinze anys- havia hagut de fugir de la seva tia. Estava en una dispesa immunda de la Riera Baixa. Tenia una cambreta que dava, per una finestreta, a un celobert tot negre. Allí, a la sortida del treball, se n'havia tornat, a esperar en Lluïset.

Súzel havia tornat a agafar la seva cistella i se n'anava amb Katel, tot dient: -Bon dia, senyor Kobus! amb una veu tan dolça, que ell no sabé què contestar, i romangué més d'un minut com arrelat al mig de la casa, mirant cap a la porta, tot esverat. Després va posar-se a dir: -Vet-aquí un bon negoci, Kobus!

-No- féu: -m'ho he tornat a pensar, i no em plau. És perillós. -Perillós! rondin