United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Però, Paulina, m'era simpàtic, i potser l'hauria estimat... -Però si el coneguessis, en Melrosada! si el coneguessis! És tan bo, tan carinyós, tan pacient!... tracta d'una manera als nens!... Potser Déu us beneiria. Ves a saber, Isabel: potser... -O Paulina! Això no! Aixó... -Però, Isabel, per Déu! no hi ha res impossible; i tu ets jove, encara; i ell... -No, no, Paulina!

D'una suor a una altra, d'una angúnia a una altra, vaig acabar per adormir-me amb un son desficiós i cansat. L'ensopiment mateix m'era una dolor; i vaig voler cridar, demanant socors, i no podia formar la veu i exhalar-la. A l'últim, després d'un esforc violent, me vaig figurar que que cridava, amb un crit llarg, llarg, esfereidor... Però, ningú no venia.

Que si no hi tinguesses objecte ja fores fora; i com diu la Mariagneta que no s'ha mogut i s'alabava de què mentres ella no se n'anés tu tampoc te n'aniries... T'asseguro que entre ella i la mare em posen un cap com uns tres quartans. Jo em consumo. Has estat dos dies sense escriure'm, i t'asseguro que he passat mil angúnies. La trinxa del vestit m'era estreta i ara m'hi cap un pa de crostons.

Vaig dir parenostres, vaig recitar versos... Res no m'era plaent: ni l'oració em sortia del cor, ni la poesia m'hi arribava. De cop i volta va omplir-se d'un ronc esvalot tot el camp, abans silenciós, de la meva audició. Era que el pare acabava de despertar- se amb una ratxa de tos. Com tossia! I després se va moure amb una fressa tal, que vaig creure que s'aixecava per venir a sotjar-me.

En Martínez va cortejar-me, m'omplí de deferències i delicadeses. Jo t'ho confesso: en Martínez m'era simpàtic; sentia una cosa que m'atreia cap a ell; era cavaller, distingit; no tenia fills; encara feia goig; la vida, al seu costat, potser m'hauria estat dolça; però un respecte, una por, un no què dir-te Paulina, i la gent, i el que pensar

Vaig aixecar-me, a la fi, reconfortat, posseït d'una dolcesa mística. La basarda no m'havia pas deixat del tot, però m'era suportable. Amb el posat modest i les parpelles baixes, vaig rependre la marxa pels viaranys solitaris, mormolant pregàries

Les ones gronxen el teu son, i quan te despertes, sents a sota el fustatge, on descansa el teu coixí, l'harmoniós escorriment de les aigües. I ¡quin espectacle de costa, d'horitzó, de mar!... Vaja, era lo que em convenia: m'aniria amarinant, amarinant de cos i d'ànima. I això m'era necessari: no es pot pintar sinó lo que s'ha sentit amb molta intensitat.