United States or North Macedonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Hi ha gent que mana i hi ha gent que encara mana més- reparaven tranquilament les bones comares. I aquest incident dava un aire especial de festivitat a la funció. El canelobre féu sos saltirons, la multitud fou tustada d'amunt els nusos dels dits, i jo... sí, la Lluna veié tota la funció».
En tornar tingué a centes de coses a dir; però el més delectable de tot, digué, era jeure a la llum de la lluna damunt un banc d'arena en una mar tranquila, i contemplar la gran ciutat vora la platja, on els llums guspirejaven com a estels innombrables; parar oïda a la música i a la fressa i aldarull dels carruatges i la gent; veure tots els cloquers i agulles de les esglésies, i sentir el so de les campanes; i, precisament perquè no podia anar a la platja, això li semblava més cobejable que tota altra cosa.
La Lluna no havia resplendit, si fa no fa, per espai d'una quinzena; però en acabat vaig tornar-la a veure: s'alç
Res tan melangiós com un crepuscle de lluna sobre el mar. En la llunyania, les siluetes dels sardinalers simulaven una processó de Setmana Santa. Llurs veles se destacaven sobre la roentor del cel, negres i punxegudes com cucurulles de congregants. N'hi havia a centenars, totes acorruades... I un filet d'ombra que s'estengué per l'horitzó bast
Amb l'esguard inquisidor, varen resseguir l'egua des dels ulls a les illades, estranyant-se de trobar-la tal com havia partit, sense un relleix del seu sacrifici i del seu goig. ¡Oh, quin tumulte espiritual, en adonar-se que era possible el secret i la hipocresia! Després l'acaronaren amb una ardència tímida, així com a una amiga retornada de Montserrat en plena lluna de mel.
El dormir era escàs, i els peus sagnaven, perquè les soles del calçat -venut per grans proveïdors milionaris- eren de cartró, esmicoladisses. Però els rius eren bells, sota les immenses cabelleres de les plantes arrapissadores que penjaven dels arbres. I la lluna s'alçava superba i plena damunt la nit plena de fantàstiques lluïssors.
Per fi la lluna aparegué com un muscle nu per damunt de les calitges, que s'anaren escorrent a son entorn com draperies que cauen. I amunt, amunt... rodona, grossa, colorida d'una vermellor semblant a la de l'aram sense polir, se pint
He sentit una rialla fresca, infantívola. Miro, i al clar de la lluna veig una banyista que est
I la lluna anava fent sa carrera de llum esblaimada, escorrent-se silenciosament sobre aquell paissatge ple de veus perdudes, de pressentiments estranys... de suggestions inexplicables, i arreu aquell ambient... aquella quietud... aquella calma, on semblava que alenés una vida cristal·lina, blanca, quieta... sempre igual...
La nit era esplèndida de debò. La lluna dormia, deixant la terra en repòs sota els ulls dels estels, que semblaven enraonar amb el nostre planeta, mentre nosaltres dormíem en mig d'un intens silenci: qui sap si discutirien profunds misteris amb una veu tan forta i sobrehumana que no podien les nostres oïdes d'infants entendre'n el so.
Paraula Del Dia
Altres Mirant