United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No els hi envieu, els fills, a estudiar a ciutat, i no vos hi fugiran- prediquen alguns; i, efectivament, els hereus d'aquests s'arrosseguen per l'escon perquè l'art de la terra no els dóna pas feina, i tota sa ciència consisteix en tombar les perdius, rondar per fires i festes i... estirar l'orella al gat.

Els pescadors boguen de pressa, a posta, per a fer cansar en Perot, aquell vell de l'art que sempre botzina i el patró entre tant, dret a popa va llençant al mar una corda que s'enfonza en la foscor de l'aigua fent una munior de bombolles petites que pugen tot seguit i es fonen.

Son llarg vestit de seda negre, sa actitut somniosa i resignada, la distinció ideal de sos trets, recordaven aquelles místiques creacions de l'Edat Mitjana, que l'art modern abandona sense aconseguir de fer-nos-les oblidar. ¿Què va passar dins la meva ànima a la vista d'aquella blanca estàtua?

-S'ha progressat molt en l'art de criar porcs- afegeix donya Tuies. -Digui-m'ho a mi, que no faig altra cosa. -I diga'ns, Gervasi: ¿no hi vols donar un cop de ? li pregunta la seva dona. -Amb la condició de què me'n facis d'ous i d'arròs.

Els murs de terra deixaren lloc aleshores a resistents fortificacions, de les quals el pas del temps no ha pogut esborrar encara els senyals: heu's ací com aquells vells constructors del món coneixien l'art d'edificar.

Se sent la remor del peix que cueteja, i tots els ulls s'aboquen a la xarxa. -Es pa nostre de cada dia! -Que Déu n'hi ! -Bona calada, Janet. Van obrir l'art mentres els peixos menuts passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien. Els pops movien les potes com si fossin verms.

A la Universitat, les rates en les classes de medicina fan ballades i corredisses, celebrant amb escarni la impotència de l'art de curar; en les classes de dret, proclamen desvergonyidament el principi del sulf geberment , i en la d'economia política dinen i sopen sens recordar-se mai d'alabar a Déu que les ha eximides de pagar drets de consums.

As meu costat no patiràs... l'homu de casa un bocí de plantiu... tots dos anem a l'art... el divendres a fer la capta a la vila.

una manera emfàtica de voler fer-se home a part, providencial, que no trobo prou justificada ni amb les poquetes coses que ens ha dutes ni amb l'art que d'exposar-les.

Al cap d'una mica, la meva atenció era atreta per un home que, amb un vestit i una gorra exactament iguals a la gorra i al vestit que portava jo, manejava la perxa dins una barca. Era novici en l'art, ben segur, i la seva manera d'obrar era molt interessant. No se sabia el que anava a esdevenir cada vegada que ficava la perxa a l'aigua: ni ell tampoc, no ho sabia.