United States or Turkmenistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


En els capvespres, quan la primera estrella penja del cel espargint sa claror plena de puresa, i el silenci s'escampa perquè el son neixi en tots els ulls, i la foscor de la nit arribant a poc a poc no sobti la gent que treballa pels conreus, la jove de la Clàudia ix dels amagatalls on roman allunyada de les claredats del dia. Els ulls i el sol la fan tremolar.

No gaire lluny de la resclosa de Cookham veieren un jove i una noia marxant junts pel camí de remolc, dalt del ribatge, embrancats en una conversa tan interessant com absorbent. Portaven, entre tots dos, una barra amb un ganxo, al qual ganxo havien lligat una corda que s'estenia darrera d'ells i que de l'altre cap penjava dins l'aigua. No es veia cap barca enlloc.

-Feu-me venir la dona, que veig que passa penes- deia el rector. I el fill de la Clàudia movia el cap i plorava. El dubte paorós de si la seva mare s'havia tirat a la riera desesperada, el tenia contristat i l'esborronava. La formosor de la jove s'havia marcit com una fruita que una malura.

Entre totes les hores, diurnes i nocturnes, la que passava ajaçat damunt les farigoles era la millor. El 10 d'abril, sonant les campanades de migdia, li fou malmesa. Pel vessant del petit turó que s'avesava a considerar com un domini exclusiu, pujava una família acomboiant una minyoneta de quinze anys, si fa no fa. El seguici era format per quatre persones: una matrona grassa, una senyora o senyoreta d'edat madura, una altra senyoreta jove encara, i una cambrera tendral i desdibuixada. Acamparen totes a deu metres d'En Llucià, qui començ

De mica en mica les nostres veus van apaivagant-se, les pipes s'apaguen, i nosaltres, gent jove, poc donats generalment a sentimentalismes, ens sentim envaïts estranyament per una mescla de pensaments tristos i alegres: no teníem desig ni interès d'enraonar més... Ens aixecàrem, doncs, tot fent fortes riallades, i espolsant les nostres pipes ens donàrem la «bona nitper adormir-nos al gronxament de l'aigua que colpeja i dels arbres que murmuregen, sota els ulls dels innombrables i silenciosos estels.

No els afecta a tots, per igual; però és molt corrent, en qualsevol ciutat que tingui Universitat, de veure un jove que no ha complert els vint anys amb el posat d'un Falstaff i el gest d'un Bacus de Rubens.

Dins les ginesteres ha sonat una mena de rumflet d'enzelament, i el jove, mostrant el bust, ha fet acció d'escometre-la.

I decantava cap al jove sa cara migrada, repelosa com una escorça de roure; on brillava tot un mar d'expressió i de sentiment. -Per més que... no es cregui, don Ramon- afegí, -que això va mal! Aquest brètol del Cerd

Altiu, magnífic, estirat, Ell anava venint cap a la porta, bo i murmurant entre dents: ¡No he vist mai gent més estúpida! Tan engallat anava, que sens dubte en Jan li hauria passat desapercebut, si aquest no s'hagués alçat com mogut per un ressort. A l'adonar-se de la presència del jove, el mestre s'hi va dirigir preguntant-li secament: -Qui és vosté? Què volia? -Jo, jo, jo... -Digui. Què?

Amb això, el jove cavaller de la sabateria s'ajunt