Aleshores el pare encengué la pipa, pitjant el foc amb el seu dit gros recremat, sota el qual crepitava l'aire a cada xuclada; i després, traient-se el broc de la boca i escopint, va sacsejar les espatlles i mormolà: -La llàstima ès que totes les dones tenen una corda fluixa. Un hom pensa que els hi endevinar

Ben aviat es féu sentir un gran aldarull a baix, a la sala; tot el poblet, homes i dones, envaïa l'hostal. Al mateix instant, Schneegans entrava, portant una botella de vi blanc i dos vasos, que deix

-De vegades les pobres dones es perden si tenen la desgràcia d'anar a raure amb un gandulot. Veu? Potser aquesta dona no hauria donat res què dir, i per mor d'ell... qui sap?

I ¿què direm d'aquelles pobres dones, arrossegades de conflicte en conflicte, que quan, ja al fons de l'abim i amb l'aigua al coll, donaven els darrers crits de misericòrdia, sentien esborronades com l'home fatal que les havia perdudes, sense esma ja per a valer-se a si mateix, rebutjava encara, rencorós, la m

Des de l'església s'oien les veus destrempades del Cerdà, amb gran escàndol de les dones i gatzara i rialles dels homes apilotats a la porta. Després ha sortit tot cridant, amb rialla grossera: -Anem, nois: ja el beneirem nosaltres, l'arbre; el beneirem amb vi! Aquesta escena, d'irrespectuosa procacitat, ens ha deixat a totes el cor oprimit.

Les dones, que adobaven xarxa, aixecaven llurs caps de la feina, i cridaven, trufejant ¡Pareu ment que no eixugueu tot es peix de sa mar! A veure si ageu alguna roassa!

A tota aquesta manera de ser s'hi ajuntava un aplom esgarrifós, una fe absoluta en la seva superioritat sobre les altres dones, i un do de proselitisme per a imposar tots el seus acudits.

Mentres el senyor Rector diu la missa, els homes miren els recons del temple i llegeixen les inscripcions de les sepultures que lentament van fent-se visibles als ulls enlluernats. Les dones més velles fan capbuçades, vençudes per la sòn i les més joves garlen a cau d'orella.

Al primer envit les dones varen fer-se enrera, obrint pas a la poltra, que rebufava i treia fum pels narius. L'amo, però, somrigué, i començ

A tot això, se sent la ronca veu del còlera, cridant; per tot te deixo! i de seguida ve aquell gran esgarriament d'homes i dones, vells i criatures; bagul d'aquí, maleta d'allà, cotxes, tartanes, carros, carretons, òmnibus i ferrocarrils, tot en doina.