United States or Haiti ? Vote for the TOP Country of the Week !


Només era que una pedra o un tros de fusta. A la fi Tom digué: -És inútil, Huck: l'hem errada altre cop. -, però és que no podem errar-la: hem marcat l'ombra amb un senyal. -Ja ho ; però és que hi ha una altra cosa. -Quína és? -Que no férem sinó calcular-lo, el temps: segurament era massa tard o massa d'hora. Huck deix

A cada esguard es mu1tiplicaven els detalls: casals, masies, poblets, semblaven brollar encara de terra; amb mirar n'hi havia prou, per a trobar-los! Feia un quart d'hora que hi era, quan una m

Bona part de la tarda va passar sense incident remembrable. Com més el sol baixava, més el vent perdia la seva força: així és que la barca, d'hora en hora, s'emperesia. Un ramat de dufins va venir a saltar al nostre voltant. Quan me'n vaig adonar vaig arreglar-me un setial a prop de l'orla, i aquells peixassos de morro de porc varen ser la meva distracció. Me plaïa veure'ls jugar pegant bots ací i all

Tot just havia passat un quart d'hora que torn

Fritz arribava tot just al camí de carruatge, al peu de la costa, quan el vell masover anabaptista, amb son ample tomb de barba, son capell prim i sa camisola de llana grisa decorada amb fermalls de llautó, venia ja a son encontre, amb la cara expandida i exclamant en to joiós: -Benvingut, senyor Kobus, benvingut! Ens feu molt de plaer, en aquest dia. No esperàvem de veure-us tan d'hora.

És clar que no va arreglada per a rebre ningú; però pensa: -A ell no vull enganyar-lo: vull ser sincera en tot. I al cap d'un quart d'hora surt a la saleta per rebre el seu promès. En Melrosada est

Anem a donar un tomb de deu minuts, i cap a dinar tot seguit. Feia poc que havien entrat, quan trobaren algunes persones que els varen dir: -Fa, que som ací, tres quarts d'hora, més i tot, i comencem d'estar-ne tips. Harris els respongué: -Segueixin-me, si els plau. Jo no faig sinó entrar i sortir.

De pressa, Katel: vindré tot seguit. Katel, rient, va tornar a entrar a la cuina; i Kobus, passat un quart d'hora, acabava de rentar-se, de pentinar-se i de vestir-se. Amb prou feines podia alçar els braços i les cames. Finalment es pos

Quin estiu més trist! Fins la naturalesa hi ajuda, doncs una terrible secada, que ha perdut les collites, fa rossejar els herbeis i esfulla els arbres ans d'hora. Ademés, malalties, soledat i abandono de tothom. De tants parents que ens visitaven, a penes n'hem vist cap enguany.

En aquestes regions les tempestats vénen a correcuita. Abans d'haver caminat un quart d'hora, es féu questió de cercar refugi o passar la resta del dia amb les robes mullades completament. Ens decidírem per la primera cosa, i elegírem un arbre que en qualque altre cas ens hauria donat esplèndida protecció. Però, a la Selva Negra, una tempestad no és pas cosa de broma.