United States or Maldives ? Vote for the TOP Country of the Week !


Parlàrem, a taula, de viatges; i, finalment, encertàrem un tema que donés peu a En Puigrafegut per a entrar en conversa, si volia, però que, d'altra banda, no constituís un recaptament tan directe del seu concurs, que el deixés en situació desairada si ell no hi responia. Vam dir quelcom d'una cançó popular sentida en un hostal d'Itàlia. En Puigrafegut va fer una cara absolutament impermeable.

-No, no- m'explicava el meu professor, un bon home de força paciència. -Vostè pronuncia com si estigués escrit kirchhe : no hi ha aquesta h . És... (I em pronunciava la paraula per vigèsim cop. El trist del cas és que mai, per res del món, no vaig trobar cap diferència entre la seva pronunciació i la meva. I tractava d'explicar-m'ho d'altra manera.) -Vostè fa el so a la gola- (i era veritat) -i jo vull que el faci des d'ací sota. I amb el dit índex m'indicava el lloc des d'on havia de començar. Després de penosos esforços, que donaven per resultat uns sons amb els quals es suggeria la idea de qualsevol cosa, menys la d'un lloc sagrat, no em calia sinó excusar-me dient: -Em penso que no em ser

PORCIA En efecte, li deveu tota mena de generositats; ell per vós n'ha tingut de ben grosses. ANTONI Cap que no m'hagi estat perfectament pagada. Cal provarvosho d'altra manera que en paraules; perxò no allargo els compliments verbals. (Graci

-Aquesta dolorosa monotonia de la vida, la felicitat sense esdeveniments, sense variants, d'aquests dies, aclaparen un hom... -Jo no els sabria plànyer- digué Ethelbertha. -D'altra mena els podríem tenir menys agradosos. -No n'estic completament cert, d'això. Dins una vida de gaudi seguit, puc imaginar la dolor com una variant benvinguda.

Però no és possible saber lo que passa! ¿Es que s'ha enfonsat la societat i ha desaparegutt tota idea de govern racional? Lo cert és que no es nota senyal d'altra autoritat que la del Cerdà, que és omnímoda i est

-Potser es tracta d'altra confraria- afegí donya Dolors, amb una imperceptible mitja rialla. Don Eudald arronç

A l'hora del sopar no parlaren d'altra cosa que del dibuix. Cada un es creia ser un artista fet i pastat, i, naturalment, criticava els seus germans; i tots volien saber-ne més. El pare acab

-És una gran veritat, senyor Hâan- digué aleshores el professor Speck; -val més beure dues botelles de bon vi, que un sol xop de cervesa; no tenen tanta d'aigua, i, per això no favoreixen tant el mal de pedra; l'aigua diposita arenes a la bufeta, tothom ho sap; i, d'altra banda, el greix ve igualment de l'aigua.

-David- digué Fritz: -parlem d'altra cosa! -No! Totes les vostres gaubances de solter, tot el vi vell que beveu uns amb a1tres, totes les vostres facècies, tot això no és res... no és sinó misèria, vora la felicitat de la família: all

Què dieu, mare? de vostè em tracteu? -No en caldria d'altra! exclam