La gana l'apretava. De deu hores del matí enç

De l'altra gent no se'n capficava: tenint un amo com el comte per a protegir-lo, un rector com mossèn Esteve per a encoratjar-lo, i una mossa com la Malena per a donar-li esperances, ja no necessitava res més que l'ajuda de Déu.

-Psé... deu ésser com per aquí dalt, all

¡Sa meua clenxa no et deu res ni s'ès pentinada per a goig teu! ¡Primer se m'endugu es dimoni! replic

-Teresa... soc jo, obre... Teresa! feu la veu d'en Magí en la solitud de la nit. -En Magí! Déu del cel! en Magí- va exclamar aterrada, recalcant-se a les parets. -Teresa! i tornava a ressonar el picador de la porta en la buidor del molí. -Obre!

-Del tot, senyor Kobus- digué l'anabaptista, una mica embriagat; -la nostra religió és una religió de pau, però temps era temps, quan jo estava enamorat d'Orchel, -Déu m'ho perdoni! hauria estat capaç de batre'm a cops de falç per haver-la. Gràcies al cel, no ha calgut escampar sang. M'estimo més no haver-me de fer cap retret.

Aquesta classe la considero com una plaga tan perjudiciai i terrible, que, si jo fos venjatiu, al meu enemic més encarnissat li diria: ¡Déu te doni forasters!

SIR TOBIAS «A reveure, y que Déu vulga admetre en sa gloria a una de les nostres ànimes. Potser ser

I si fos de Déu que jo veiés la mort d'aquests, reivindicaria per a ella, única i exclusivament, lo que els difunts li haguessin assenyalat mentre no fos menys de lo que pel dret legitimari li correspongués. I última.

MARIA Per què us presenteu ab aquesta ridícula impertinencia davant de misenyora? MALVOLÍ «No t'espanti la grandesaAixò estava ben escrit. OLIVIA Què vols dir ab això, Malvolí? MALVOLÍ «Hi ha qui neix ab grandesa...» OLIVIA Què! MALVOLÍ «Altres que assoleixen les grandeses...» OLIVIA Què dius? MALVOLÍ «Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntatOLIVIA Déu te faci !