United States or Sint Maarten ? Vote for the TOP Country of the Week !


En últim cas, morir. Psè! i què?... M'acodormia. Els mariners s'havien reanimat amb la beguda i conversaven ells amb ells; mes llur parola m'inspirava una indiferència supina, per lo qual no hi parava atenció i no en recollia sinó frases voladisses. -Tant mateix, d'enç

-Psé... deu ésser com per aquí dalt, all

-Què et passa? què et passa? Seu. Vina, sant cristià, vina. -Escolta: tu conèixes Paulina Buxareu? -Psè!... -I una vídua que es diu Isabel Avellana? -Psè!... Bones minyones, bones minyones! -I no estàs enterat de res? -! què vols que et digui? Concreta una mica... -Aquestes senyores t'han parlat de mi? -Veuràs, Gaspar, veuràs. L'altre dia vingué la senyoreta Buxareu, i em parl

-Voleu dir?... Ja em semblava a mi que es tracte era estret; però, escolteu, ¿per què no provar-lo? Si resulta dolent, sempre seré a temps de rompre'l. -A temps de rompre'l? va fer el vell, aclucant els ulls. -Pse!... , tot se pot rompre; però sempre ès un trebai, sempre porta algun mal de cap... i tal volta qüestions i verbals... Oidà! A càrrec de qui van, ses adoballes? -A mitges.

-Pse! -féu en Xaneta. -Ja veurem. Per de moment sóc de parer d'amagar-nos. Convé que en Llambregues no ens conegu; que no sépigu qui el gorda es parany. Es meu pare, que va córrer sa guerra carlina, sempre m'ho diu: ses forces amagades fan una bella por. Un cop es parany restu ben solitari, amb es foc i s'arbret, sa basarda s'hi alçar