Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 27 de setembre del 2025
En aquest endemig l'exèrcit bàrbar avençava en bon ordre; El cos dels grecs, romanent en el mateix lloc, es completa amb soldats que arriben encara a llurs rengles. Cirus, passant al llarg de la línia, a no gaire distància del front, contemplava els dos exèrcits, ara girant els ulls als enemics, ara als amics.
Als vint dies, els de pell trencada per les fonades, per les eines de tall o pels nuosos garrots manejats a tall de cego, començaren a destapar sos verdencs i nyanyos arreconant draps i benes. Els foradats pel plom o amb traus al cos, d'aquells que no demanen cosidora, a la mesada deixaven llurs crosses i endreçaven les xarpes provant d'empunyar de nou les eines de la terra.
Alguns fugiren, esglaiats entre la fosca i d'altres, més serens, van agafar-lo. I quan el tingueren subjectat, d'aquella imatge tota de marbre, sols ne quedava el cos. La testa rodolava per terra amb la cara desfeta; les mans enllaçades en positura de pregària, fetes a miques, eren trepitjades... -Sacrilegi!... sacrilegi!
I va posar-se a tocar, tot cantant: Roseta, cos lleuger dóna'm el teu cor o, si no, em moriré! No es cansava de repetir la bella romança, i la cosa durava vint minuts llargs, quan es sentí un petit renou a la porta: algú trucava. -Veu's aquí David- digué, tornant a tancar ben de pressa el clavecí. -Quines rialles faria, si em sentia cantar la Roseta !
Hi ha un mort, ¡porta-li un remei que faci eterna la seva bellesa! li digué l'ànima corferida. I el metge sortí de casa seva esmaperdut. Elsa va córrer platja enllà. Prop del seu cadàver hi havia un fanal encès i un home. En arribar-hi va veure el carrabiner que tapant-se la cara, amb el peu, cobria el seu cos de sorra. Elsa, exhaurida, va caure sense sentits!
Se sentia més capolada que abans d'adormir-se... el cap li pesava tant que no podia alçar-lo del coixí... tot el cos li feia mal... Instintivament va palpar cap al costat del seu home... i al trobar el llit buit li vingué l'idea, tota esbarzerada, d'una novetat molt gran... d'un fet d'aquells que trasbalsen una vida...
En aquell moment s'obri poc a poc una porta, i en son llindar hi aparegué la silueta de don Eudald, dibuixant-se dèbilment sobre la fosquedat del passadís que duia a l'estudi. Desfardat, amb la roba plorant-li damunt del cos, esllanguit a força de perdre greix, i amb la barba de quinze dies, talment semblava un espanta-pardals que es mogués a impuls del vent.
Mentres havia durat la lluyta la donzella havia estat pregant á Deu de genolls en terra. Allí aná á trobarla lo cavaller: Princesa va dirli donáume la cinta que vostre cos cenyeix. Ella li doná.
En Ferràn ja era al convent, aquell tant gran i silenciós, tant isolat entre verdors de boscúria i tant lluny dels pobles, aquell convent que només es veia del cel estant. Hi vivia martiritzant-se el cos per a purificar l'ànima.
La dama, petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava a color de perla.
Paraula Del Dia
Altres Mirant