United States or New Caledonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
A l'ésser a les envistes de la jaça de Cortils, veieren com s'atansaven tres homes que aviat reconegueren per en Pòbul, el Jutge de Pau, acompanyat de dos Guàrdies rurals. Portava un paper a la mà, que mostrava des de lluny alçant els braços, veient que els terralloners, sense fer-li cas, arriaven més la vacada, apretant-la dins d'un arc de cèrcol obert per davant.
Una volta esdevingué que, bufant l'oratge de la banda de l'Aquiló, veieren una illa, de prop, la qual tota era plena de una ruïna de còdols i de roquissar, lletja de veure. No hi verdejava cap bri ni el vent estival no hi movia l'alegre cabellera de cap arbre. Era tota negrejant i eixordadora de oficines de ferreria i tota encombrada de rodam i de martells i d'encluses i de falç i de seients de ferro i de trepans i de destrals. I dins de cascuna ferreria hi havia un hom mascarat i brut, com si en fos el mestre ferrer. I tots aquests ferrers batien l'enclusa amb cops eixordadors. Bategaven fort les fornals ardents d'un negre foc espaventable. Veient l'abad aquestes coses, que eren tristes de veure i temedores, així a sos monjos parlà: -Dolent d'estar, mos cars fills, és aquest lloc; perquè no voldria acostar-m'hi, tota vegada que Déu me'n fes mercè. Havent dit això s'alç
-Oh! Terriblement! digué la princesa. -Amb prou feines he tancat els ulls en tota la nit! Déu sap què hi havia, en el llit. Hauria dit que jeia damunt alguna cosa dura, i tinc tot el cos blau i negre, aquest matí. És terrible! Tot seguit veieren que devia ésser una princesa de bo de bo, quan havia sentit el pèsol a través de vint matalassos de llana i vint matalassos de ploma.
No hi havia remei. Un dia els metges veieren la negror sinistra de la gangrena arrelada en els dits de la m
Més tard ja no es veieren sinó xarbots i serralades d'aigua, que corrien unes darrera de les altres sense acabar-se mai, amb la carena tempestejada, que s'esbadellava ací i allà, esllavissant-se per llurs faldes en tronadores ensulsiades. Seques, mai vistes tal volta, eren posades en descobert, mostrant llurs entranyes de pedra i llurs algues negrenques.
Arribat el temps de la quaresma, veieren una illa, no gaire lluny; de la qual cosa molt se n'alegraren i començaren a navegar vigorosament envés d'aquella illa. Mancava el pa i l'aigua, de manera que dejunaven tres dies, i menjaven una mica al dia quart. Quan després de llargues errors entorn de la illa, veieren a la fi un port, Sant Brandan el beneí i coman
Ells s'aturaren tot seguit, i giraren cua. Quan ell va haver arribat on eren ells, escoltaren esquívolament, fins que veieren a la fi l'indret on els menava, i aleshores esclataren en un esgarip de guerra, a tall d'aplaudiment, i digueren que era esplèndid , i digueren que si els ho hagués fet saber a la primeria no se n'haurien anat.
No gaire lluny de la resclosa de Cookham veieren un jove i una noia marxant junts pel camí de remolc, dalt del ribatge, embrancats en una conversa tan interessant com absorbent. Portaven, entre tots dos, una barra amb un ganxo, al qual ganxo havien lligat una corda que s'estenia darrera d'ells i que de l'altre cap penjava dins l'aigua. No es veia cap barca enlloc.
Hâan i Schoultz observaven aquestes coses i gaudien de l'admiració universal. Veieren al tombar d'un carrer, a la plaça dels Dos Bocs, l'antiga font, la Madame-Hütte de taulons d'avet, les barraques dels marxants, i la multitud arremolinada; tot això pass
En mig de l'església hi havia un altar gloriós; de l'altar en brollava una bella fontana d'aigua apocalíptica qui tenia olor candidíssima de llet. A l'entorn de la fontana hi havia barons sants i venerables i cantaven un càntic celestial. Quan ens veieren s'extremiren amb un sobresalt i desplegaren tremolants ales immenses: eren Querubins.
Paraula Del Dia
Altres Mirant