United States or Timor-Leste ? Vote for the TOP Country of the Week !
Romanen sempre infinits matisos inexpressats en qualsevol literatura per vasta i gloriosa que sigui: en qualsevol literatura, i en qualsevol acoblament de literatures. Cada nou llenguatge és un nou instrument de comprensió humana. I, fins i tot, les valors simples o els tòpics de major vetustesa, hi assoleixen una mena d'estranya joventut, esquiva i delitosa, dolça i àcida com tota virginitat.
Des d'allí un hom veu les cases de Girona estendre's a banda i banda de riu, tot malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt virolat com una munió de captaires vestits amb robes apedaçades amb tota mena de parracs. Cap arquitecte ha ideat una sola de llurs linies; han crescut sense art ni regla, seguint les sinuositats del riu i adoptant amb franquesa, a la vista de tothom, l'actitud més convenient per a llençar a l'aigua llurs immundícies. La policia urbana tindr
Hi havia en aquell ambient un alè de calma, de repòs que se n'entrava; aquella alenada fresca i humitosa despertava el goig de viure... tota angúnia, tota frisança s'hi esvaïen, com si totes les energies inquietes de l'esperit, es fonguessin en el si del gran esperit que bategava en tot aquell món grandiós.
Bevia sentint tota la delícia malaltissa del degenerat que es dona als sentits i volent gaudir tots els matisos de la sensibilitat. Bevia un got depressa, un altre a glops, poc a poc, retenint el vi una bella estona en sa boca ardenta de maldat. Després el vi se acabava i ella se quedava dormida amb la pensa tèrbola.
La catifa ja surt fins al carrer entre un rest de testos arrenglerats. Fa bella estona que ja ha arribat la primera tafanera, una soltera prima, xuclada per l'enveja, que va a veure totes les noces sense perdre l'esperança d'una dia ésser ella la reina de la festa, malgrat viure òrfena de tota gràcia femenina.
-Han combregat el mestre. -Dimontri de mestres, que sempre troben una excusa o altra per fer festa. En això surt la Socors tota polsosa, amb alguna terenyina i els panys del mocador lligats a sobre el cap. -Encara estem així? -Home doncs ¿com ho vols fer si la casa encara no est
Mitja nit. En Llucià, del llit estant, sent les campanades d'incomptables rellotges. De primer les de santa Anna, la seva parròquia. Encara no han acabat les de santa Anna, comencen les de la Seu, i les de santa Maria del Pi, i les de sant Francesc... i d'altres que ningú pot esbrinar de quin indret arriben. Uns instants tota l'atmosfera vibra metàl·licament.
Posada allí, la dona va lliurar-se desesperadament al treball, llogant-se a tota classe de feines. Rentava i bugadejava roba a tot trast, i, en oferir-se'n ocasió, esterrejava pisos, adobava xarxa i vetllava malalts; i els diumenges, en comptes de descansar, venia vi a la menuda al celler d'algun hisendat, o servia d'escarràs en alguna taverna.
Per últim, quan va perdre tota esperança de ser mare, va esdevenir macilenta i trista, passejant d'un cap a l'altre d'estatge la seva tristor, feinejant silenciosa pel corral i la cuina quan en Biel era fora, esforçant-se per semblar alegre i riallera quan en Biel era a casa.
A tota aquesta manera de ser s'hi ajuntava un aplom esgarrifós, una fe absoluta en la seva superioritat sobre les altres dones, i un do de proselitisme per a imposar tots el seus acudits.
Paraula Del Dia
Altres Mirant