United States or Wallis and Futuna ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y tiraria per terra les meves esperances.

-No te l'has ficat a la butxaca? -Que n'és, de beneita, aquesta dona! ¿Penses que m'estaria buscant-lo a les nou menys cinc, si el tingués tot el temps a la butxaca? ¿Potser sóc boig, ara? Aleshores un demanava: -És aquest? I li presentava el diari curosament plegat, que havia romàs a qualque lloc.

OLIVIA Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a vós? VIOLA Feuho y jo us absoldré. OLIVIA Adéu y fins a demà. Per un dimoni com tu, joiosa portaria l'ànima a l'infern. SIR TOBIAS Que Déu vos guard, gentilhome. VIOLA Y a vós, cavaller.

No si era per la primavera,... començava a fer calor, però em recordo que encara portava abric -un abric arreglat, curt de mànigues, d'un color confós. Anàvem a passeig amb els nois d'estudi, i un d'ells em va fer una pregunta: -De què viviu a ca teva?... -De renda! vaig contestar tot orgullós... -I tu de què faràs, quan siguis gran?...

-Noi, en saps... però molt... i mai he sentit cap cego que toqués com tu... en bona ! deia el pare, palplantat. -També'n sabreu vos agafant l'arc i fent-lo anar amunt i avall com una serra; veureu!

Els que xiulen són els intel·ligents, que es posen tots a dalt... ¿Te penses que tothom és com tu i com jo?... -Mira quin barquet!... allí damunt de la taula... El veu, senyora Agneta?... -Ai, !... què mono!... ¿Què significa, Fabrés? -Dona! És el modelo del que de sortir a l'altre acte.

-Tot just tu marxaves ha començat a posar-se calent, calent, tot pioc. Hi ha estones que s'aixereix... altres que s'atronca! -I què espereu tantes hores? va fer l'Andreu enfellonint-se. -Tu diràs, que ets l'amo- va respondre la Tecla, mirant-lo de fit a fit amb altivesa. -Per què són els metges? exclam

És cosa enutjosa que, a l'ensems que la prudència vos aconsella, d'una part, no excedir-vos en l'esforç per no emmalaltir el cor, i quan la justícia, a l'altra orella, vos fa observar: «-Per què ho fas tot tu? Això no és pas un cotxe; ell no és un passatger!», hagueu de sentir aleshores com ell gruny: «-Vejam, què us passa? Haveu perdut els pedals

-Tu vés dient; veuràs el dia que l'enclaperi. Ja passarem comptes. Tu ara poiós, poiós, faràs la teva. Jo et deixaré enfurrunyat i després la fam i la misèria se't menjar

-Infeliç! ¿Creies que jo no ho veia que ella no em volia ni em voldria mai i que tu no tenies coratge per contradir-la? Però ara és altra cosa. Tu mateix ho vas dir: el teu pap